El CREAF, veu científica d’una nova anàlisi del MedECC sobre canvi climàtic a la Mediterrània

L’avaluació que elabora periòdicament la xarxa científica MedECC sobre el canvi climàtic a la Mediterrània compta amb la col·laboració del CREAF, en particular en l’anàlisi presentada recentment sobre el vincle entre clima, aigua, energia, alimentació i ecosistemes Interlikages of Climate and Water-Energy-Food-Ecosystems (WEFE) nexus in the Mediterranean region. Aquest dossier s’ha presentat juntament amb un altre que aborda els riscos ambientals a la costa mediterrània, Climate and environmental coastal risks in the Mediterranean. Com és habitual en el treball d’aquesta xarxa científica, més enllà de prendre el pols a la situació, es posa especial èmfasi en proporcionar recomanacions per informar les decisions i l’acció política.  

L’informe és una recopilació de la literatura científica sobre els efectes de la crisi climàtica a la costa mediterrània, consta de 240 pàgines i aborda riscos com ara les inundacions sobtades i extremes, les conseqüències de l'augment del nivell del mar i algunes de les seves derivades com ara l’augment de la temperatura  de l’aigua, l’expansió d’espècies exòtiques invasores i la desaparició de les platges, per anomenar-ne algunes d’evidents. En l’espai sobre inundacions imprevistes i extremes, el document posa sobre la taula que és probable que esdevinguin habituals, fet que connecta amb “el canvi climàtic i l’expansió urbana”.

Un terç de la població de l’àrea mediterrània viu molt a prop de la costa i, a més, experimenta un creixement notable comparat amb els habitants de l’interior. Aquestes persones es veuen sotmeses als riscos de l’augment del nivell del mar, un perill “gairebé tres vegades més gran als països del sud i de l'est que als països del nord”, segons l’informe de MedECC. L’increment del nivell del mar i l’augment i intensitat de les tempestes deriven en l’erosió de la costa generalitzada a l’àrea mediterrània. L’anàlisi valora que el retrocés mitjà de la línia de costa se situarà entre els 17,5 i els 23 metres l’any 2050 respecte al 2010. Uns fets que el document relacionada de manera directa amb l’escalfament del planeta arran de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.   

El grup científic assegura que estan a l’abast tota una sèrie d’instruments econòmics, polítics i legals per impulsar l’economia blava sostenible i desvincular el consum energètic del creixement econòmic. “Com que els efectes del canvi climàtic amplifiquen els problemes socioeconòmics i ambientals existents, les vies d'acció que tenen més impacte són les solucions tecnològiques, socials i aquelles basades en ecosistemes que tenen en compte els quatre elements interrelacionats del nexe WEFE (aigua-energia-aliments-ecosistemes)”, s’apunta. Justament, en l’apartat que analitza les relacions entre clima, aigua, energia, alimentació i ecosistemes hi ha intervingut Alicia Pérez-Porro, responsable d’Interacció política i relacions institucionals del CREAF.

El CREAF ja ha participat anteriorment en informes del MedECC, en concret l’any 2019, amb la intervenció dels investigadors Lluís Brotons i Enrique Doblas i la investigadora Alejandra Morán Ordóñez.

Les mesures d’adaptació són una de les accions que l’equip d’especialistes apunta com a via necessària per incidir en aquest context. En la presentació de l’informe a la COP29, Piero Lionello, un dels coordinadors del treball i professor d'Oceanografia de la Universitat de Salento (Itàlia) ha apuntat les solucions basades en la natura com una de les mesures d’adaptació, si bé ha afirmat que no s’estan implantant i que cal guanyar temps i avançar-se. Assolir els objectius de desenvolupament sostenible requereix polítiques transfrontereres amb solucions innovadores, incloent-hi les energies renovables, afirmen la xarxa MedECC i la UpM.

La independència és una de les banderes de les anàlisis que elabora el MedECC, una xarxa integrada per 300 científics de diversos països, especialistes en canvi climàtic i ambiental i els riscos associats a la conca mediterrània. El seu treball es fonamenta en els estàndards científics més alts possibles i compta amb especialistes de totes les regions implicades i disciplines científiques requerides. Es funda l’any 2015, inspirada en l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC).