Diàlegs sobre governança dels paisatges, arran del 4t taller del projecte Interreg Europe PROGRESS

La governança dels paisatges sostenibles ha centrat el 4^th Interregional Training Workshop del projecte Interreg Europe PROGRESS, celebrat a Florència (Toscana, Itàlia) a finals de març del 2022. L'esdeveniment ha comptat amb més de 100 participants i ponents, connectats per via presencial i a distància. Les diferents experiències presentades en aquest taller es recopilen com a bones pràctiques en un manual que s'editarà properament.

La pregunta central formulada als 7 ponents i als 3 presentadors durant el taller ha sigut: com aconseguir paisatges en equilibri amb els serveis ecosistèmics que presten? La conclusió principal de l'organització de l'esdeveniment és que ha servit per ubicar conceptes essencials a l'agenda internacional. "Els serveis ecosistèmics estan per fi en boca de persones amb responsabilitat política, de gestió i, fins i tot, responsables d'empresa, a la qual cosa el projecte Interreg PROGRESS ha contribuït aportant la seva petita però clau contribució", apunta Enrique Doblas, coordinador de PROGRESS i investigador del CREAF.

"Els serveis ecosistèmics estan en boca de persones amb responsabilitat política, de gestió i, fins i tot, responsables d'empresa, cosa que el projecte Interreg PROGRESS ha contribuït aportant la seva petita però clau contribució"

ENRIQUE DOBLAS, coordinador de PROGRESS i investigador del CREAF.

El taller ha permès posar en comú l'anàlisi i la proposta d'acords i accions al voltant del paisatge i els serveis ecosistèmics que proveeixen. S'ha estructurat en base a intervencions, taules rodones i posada en comú de casos d'èxit i de bones pràctiques, per part de totes les entitats sòcies. En paraules d'Enrique Doblas, "la intervenció de l'Oficina Verda de Budapest (Hongria) i els diferents exemples sobre gestió pública de l'aigua presentats per la investigadora del CREAF Annelies Broekman han generat una gran quantitat de comentaris. És un plaer contestar preguntes en directe d'un públic lliurat i interessat en les bones pràctiques presentades”.

El debat polític que afavoreix PROGRESS s'ha posat en evidència durant la intervenció de Marina Lauri (ANCI Toscana), que ha plantejat que la propera llei italiana sobre zones de muntanya contempla el concepte de serveis ecosistèmics. El nou vídeo de MyFarm Harta (Romania) ha exposat el bon resultat d‟una xarxa de granges familiars sostenibles que afavoreix el contacte directe entre consumidor final i agricultors. És un cas d’impacte positiu de l’agricultura de proximitat recolzada per la comunitat.

Actuar per a la sostenibilitat del paisatge

El projecte All Ireland Pollinator Plan per invertir el declivi dels insectes pol·linitzadors ha estat presentat per Enrique Doblas que, alhora, ha compartit dos exemples: el projecte irlandès Blue Green City (explicat a fons per Bryan Riney, Southern Regional Assembly) i l'hongarès The Green Office Hongria (comentat per Attila Varga, Municipi de Hegyvidék, Budapest).

Els ponents han posat en comú l'actuació integral sobre solucions basades en la natura a les ciutats. El Programa de Gestió de Petits Espais Verds d'Hongria és un exemple de governança urbana dels serveis dels ecosistemes, que val la pena explorar amb més profunditat.

Acords sobre els paisatges

El vídeo Forests for Water in Catalonia ha il·lustrat la realitat entre els boscos i el cicle de l'aigua i l'equilibri que aporta la seva gestió sostenible. L'audiovisual ha mostrat el procés d´acord entre una àmplia gamma d´actors sobre les conques i els embassaments, orientat al pagament per serveis ecosistèmics.

El debat sobre acords per aconseguir paisatges més sostenibles l'ha moderat Anabel Sánchez, responsable d'Impacte del CREAF. S'han tractat, en primer lloc, el sistema alimentari local italià de Comunitats per a l'Alimentació i l'Agrobiodiversitat (Massimo Rovai, Università di Pisa, Itàlia), promogut per polítiques com a acords publico-socials entre autoritats públiques, organitzacions sense ànim de lucre i consumidors locals. I, en segon lloc, Annelies Broekman, investigadora del CREAF, ha presentat diverses experiències de governança per a l'adaptació al voltant dels rius i els riscos climàtics costaners, amb diversos documents i metodologies disponibles en línia, com ara el manual del projecte BeWater.

Analitzar els paisatges amb transparència

Un altre cas de bones pràctiques posat en comú ha estat l'ús de tecnologies de teledetecció per a la gestió forestal. És el cas del projecte Red Faith procedent d'Hongria, que es proposa incrementar l'eficiència en generar dades sobre gestió forestal, per utilitzar-les en la presa de decisions.

També s'han presentat tres eines d'anàlisi digital del paisatge a diferents escales, moderades per Janis Zvirgzdins (Universitat Tècnica de Riga, Letònia). S'ha posat en comú la visualització virtual en 3D dels boscos a escala local per orientar les decisions sobre la tala d'arbres i usos del sòl (Markus Korhonen, Forest 2.0, Finlàndia); els enfocaments de gestió regional de paisatges de praderies (Anda Ruskule, VivaGrass, països bàltics), així com un sistema geogràfic nacional multi-escala amb dades sobre el paisatge i informació de tota Irlanda.

La metodologia irlandesa permet que l'avaluació ambiental estratègica i la planificació espacial siguin obertes i accessibles a totes les parts interessades, canviant el paradigma clàssic dels complexos sistemes d'informació geogràfica limitats a equips especialitzats. Els mapes de sensibilitat basats en l'evidència, l'eficiència per estalviar temps i costos, els resultats ponderats i l'eliminació dels resultats informàtics permeten considerar l'SGA “un impulsor de canvi per avançar a la pràctica, fomentant decisions participatives, informades i transparents”, en paraules d'Ainhoa ​​González, de University College Dublin (Irlanda).

Per estar al corrent del desenvolupament del taller podeu seguir l'etiqueta #PROGRESSitw4 a Twitter.