Durant el confinament la natura no va envair les ciutats, només es va fer més visible

Després d'un any de confinament al món, estan disponibles els resultats del projecte ornitho.cat, impulsat amb l'objectiu d'entendre els efectes del tancament en la natura. Un treball científic en què hem col·laborat amb l'Institut Català d'Ornitologia i publicat a Proceedings of the Royal Society B.

El dia 15 de març de 2020, tot just l’endemà de declarar-se l’estat d’alarma i el confinament, es va posar en marxa el projecte #JoEmQuedoACasa d’ornitho.cat amb l’objectiu d’entendre els seus efectes a la natura. Un any després, es difonen els resultats científics a l'article Rapid behavioural response of urban birds to Covid-19 lockdown, publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the Royal Society B. L’estudi desmenteix la teoria que la natura (en aquest cas els ocells) va envair les ciutats silencioses i buides.

Les dades demostren que, almenys durant el primer mes del confinament, no hi havia més ocells, sinó que els sentíem i veiem més perquè van canviar molt ràpid el seu comportament i van passar a ser molt més actius les primeres hores del dia. El projecte, fruit de la col·laboració entre l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el CREAF, defensa que els canvis induïts pel confinament van ser massa dràstics i sobtats i no van durar prou per permetre processos de colonització.

En condicions naturals, fora de les ciutats els ocells canten i són molt actius a l’albada i alguns encara de nit. “Als entorns urbans, però, aquest moment del dia coincideix amb les hores punta del matí, quan més persones estem al carrer i hi ha més soroll de cotxes, la qual cosa els impedeix comunicar-se entre sí quan canten o cercar tranquil·lament aliment per culpa de l’estrès que els causa la nostra presència constant”, comenta Oscar Gordo, primer autor de l’article. Durant el confinament aquests inconvenients van desaparèixer i les aus van canviar ràpidament el seu comportament per recuperar un ritme molt més natural: "un cop més, les aus urbanites demostren ser extremadament plàstiques i adapten el seu comportament a les noves possibilitats que els ofereix el confinament dels humans", comenta Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO.

"Als entorns urbans, però, aquest moment del dia coincideix amb les hores punta del matí, quan més persones estem al carrer i hi ha més soroll de cotxes, la qual cosa els impedeix comunicar-se entre sí quan canten o cercar tranquil·lament aliment per culpa de l’estrès que els causa la nostra presència constant".

OSCAR GORDO, primer autor de l'article.

Els resultats s’han obtingut gràcies a la participació de més de 400 ornitòlegs voluntaris que van recollir més de 126.000 registres d’ocells en aquest projecte de ciència ciutadana que coordina l’ICO. Per l’estudi es van seleccionar les 16 espècies d’ocells més habituals en ambients urbans i que passen tot l’any a Catalunya i es van comparar amb les dades recollides a ornitho.cat de les mateixes poblacions en anys anteriors (2015-2019). Tret dels estornells, totes les espècies estudiades van esdevenir més actives a primera hora del matí, cosa que demostra que la resposta va ser molt generalitzada. “En ocells com el gavià argentat o la garsa, animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els va animar a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats”, explica Gabriel Gargallo, director general de l’ICO.

Ciutats amigables amb els ocells

“La ciència confirma que el soroll, de manera directa o indirecta, s’ha associat amb la disminució de la densitat d’ocells, així com amb l’empobriment de les seves comunitats”, explica Lluís Brotons, investigador del CREAF. La contaminació acústica dificulta la seva comunicació, augmenta els nivells d’estrès i, fins i tot, sembla accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que s’amplifiquen i complementen per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers sobretot en hores punta. Tot plegat fa que moltes espècies siguin incapaces de viure en entorns urbans i que les que hi viuen estiguin sotmeses a condicions poc acollidores, que sovint comporten conseqüències negatives per a la seva biologia.

Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els ocells urbans tenen una gran plasticitat de comportament i que han aprofitat molt ràpidament algunes de les millores ambientals que s’han produït als nostres entorns urbans fruit del nostre confinament. “Està a les nostres mans fer que les ciutats siguin més acollidores per als ocells més enllà de la crisis de la COVID-19. Els problemes que experimenten en la seva comunicació i salut són en bona part homòlegs als que patim nosaltres mateixos. Per tant, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que nosaltres també ens en beneficiarem. Escoltar i veure ocells va ser, sense dubte, una de les millors medecines per suportar amb més ànims el confinament de just fa un any”, conclouen els autors.

Els 16 ocells més comuns a les ciutats catalanes i que hi tenen presència tot l'any:

• Carduelis carduelis – la cadernera
• Chloris chloris – el verderol comú
• Columba livia – el colom comú
• Columba palumbus – el tudó
• Cyanistes caeruleus – la mallerenga blava
• Larus michahellis - el gavià argentat
• Motacilla alba - la cuereta blanca
• Myiopsitta monachus - la cotorreta pitgrisa
• Parus major - la mallerenga carbonera
• Passer domesticus -  el pardal
• Phoenicurus ochruros – la cotxa fumada
• Pica pica – la garsa
• Serinus serinus - el gafarró
• Streptopelia decaocto -  la tórtora turca
• Sturnus spp. – l’estornell

Article de referència:

Rapid behavioural response of urban birds to Covid-19 lockdown. Oscar Gordo, Lluís Brotons, Sergi Herrando, Gabriel Gargallo.
Proceedings of the Royal Society B
Publicat:10 març 2021
https://doi.org/10.1098/rspb.2020.2513