A la Unió Europea s'està gestant el "Carbon Farming Framework", un full de ruta per impulsar l'agricultura del carboni a sòls de tot el continent europeu. Aquest model engloba una varietat de tècniques agrícoles amb un objectiu comú: recuperar i augmentar la capacitat del sòl per segrestar carboni atmosfèric. Però, per implementar-ho, encara hi ha moltes incògnites per resoldre, entre d'altres: Quines pràctiques agrícoles s'inclouen sota aquest paraigües? Com compensar els agricultors perquè se sumin a aquesta transició? Quins indicadors s'han d'establir per certificar que efectivament s'està emmagatzemant carboni (i que es mantingui a terra a llarg termini)? El projecte europeu CREDIBLE precisament treballa per donar resposta a aquestes qüestions i ho fa comptant amb el màxim de veus possibles, incloses les del sector agrícola, empresarial, polític i científic. En aquest sentit, ha obert una consulta pública i en línia en què convida a qualsevol persona i organització vinculada a l'agricultura a donar la seva opinió sobre allò que s'ha elaborat fins ara. És obert a la participació fins a finals de juliol.

Com funciona el projecte? 

Un dels objectius del projecte és identificar potencials sinergies i antagonismes entre l'agricultura del carboni, la seguretat alimentària i la biodiversitat.

CREDIBLE va començar el 2023 i treballa dividit en 11 grups focals. Cadascun el conformen persones expertes en la matèria que debaten temes diferents. Entre aquests temes s'aborda com identificar i promoure les millors pràctiques d'agricultura del carboni, protocols per monitoritzar quant carboni s'està segrestant a terra o identificar potencials sinergies i antagonismes entre l'agricultura del carboni, la seguretat alimentària i la biodiversitat. Aquest darrer grup és el que lidera la investigadora del CREAF Pilar Andrés, que explica que “durant aquest any, hem debatut internament aquestes qüestions. Les conclusions a què arribem, les vam compartir en un congrés que es va celebrar a València a inicis d'aquest any i en què van participar actors clau de l'àmbit polític, de recerca, industrial i també de les associacions agrícoles. Tots els participants van aportar la seva opinió i vam integrar aquest feedback juntament amb les nostres reflexions en un document que està disponible a la pàgina web del projecte. Ara, volem enriquir-ho encara més, per això ho hem obert a consulta, qualsevol persona vinculada a l'agricultura el pot llegir des de casa i aportar la seva opinió!”.

Com a resultat d’aquesta interacció, s’elaborarà un informe amb recomanacions perquè la política de la UE en matèria d’agricultura de carboni funcioni amb i per als agricultors, però també aportant beneficis per al clima i la biodiversitat. Aquest mateix procés de mantenir actiu el debat dins del grup focal, compartir les conclusions en un congrés i obrir una consulta pública i en línia, es repetirà dues vegades més al llarg del projecte, “cada vegada concretarem més els missatges”, matisa Pilar Andrés .

El projecte va començar el 2023, està finançat pel programa europeu Horizon 2020, en el marc de la Missió del Sòl de la Comissió Europea i el coordina l'empresa de R+D Soluciones Agrícolas Ecoinnovadoras SL. També compta amb una xarxa d'experts i expertes de 21 entitats a 7 països europeus, entre elles el CREAF.

Què és l’agricultura del carboni?

L'agricultura del carboni és un model de negoci que té com a objectiu facilitar el segrest de carboni als sòls i, en el cas d'Europa, s'està materialitzant a través del "Carbon Farming Framework". Dins aquest model s'inclouen recomanacions sobre les tècniques agrícoles i forestals que, combinades, incrementen el contingut de carboni al sòl. També es treballa en els sistemes de monitoratge més fiables, en les formes de certificació més convenients i en les diferents vies per oferir als pagesos estímuls o recompenses (monetàries o no) per l'esforç que dediquen a respectar i restaurar els serveis ecosistèmics que ofereix el terra.

Algunes de les pràctiques que s'inclouen en aquest marc són sistemes integrats com l'agroforesteria, que combina arbres amb cultius i bestiar al mateix terreny.

Algunes de les pràctiques que s'inclouen en aquest marc són sistemes integrats com l'agroforesteria, que combina arbres amb cultius i bestiar al mateix terreny per incrementar les sinergies entre els animals, que s'alimenten de pastura fresca, les plantes, que utilitzen els excrements del bestiar com a adob i el sòl, que augmenta el contingut de matèria orgànica. També la ramaderia regenerativa a prats o implementar cobertes vegetals permanents a les terres de cultiu, que ajuden a protegir el sòl de l'erosió.

"Encara es debat sobre quines pràctiques es consideren agricultura del carboni i, a través de CREDIBLE, volem definir-ho amb més certesa per evitar el greenwashing"

PILAR ANDRÉS PASTOR, investigadora del CREAF.

La investigadora també emfatitza que aplicar tècniques per separat no té sentit i que el que cal avaluar són els “esquemes de maneig integrats” que funcionen millor a cada lloc. El motiu és que el sòl reacciona de manera diferent a cada pràctica agrícola depenent del context biogeoclimàtic i de la història dels usos del sòl, “per la qual cosa no hi ha bones pràctiques generalitzables a tot el continent”. Per exemple, evitar llaurar els cultius pot augmentar la biodiversitat i matèria orgànica del sòl a certs llocs si es combina amb cobertes vegetals, però si ho apliquem per separat pot acabar sent perjudicial i no augmentar el contingut de carboni.

Els beneficis d'aquest model, si s'aplica bé, van més enllà que el sòl actuï com a embornal de carboni atmosfèric, ja que un contingut més alt de carboni va unit a la millora dels serveis ambientals que proporciona el sòl, com la seva capacitat de regular el cicle hidrològic i albergar biodiversitat. El maneig agrícola enfocat al segrest de carboni va també associat a reduir l'ús massiu de maquinària pesant i fertilitzants, en el marc de l'economia circular de les explotacions agrícoles.