Notícia

La coordinadora científica del CREAF intervé a la 3a Conferència mundial de CIHEAM Itàlia, amb l’Agenda 2030 a l’horitzó

Comunicació i Relacions Internacionals

Adriana Clivillé Morató

Periodista amb experiència heterogènia en iniciatives de divulgació sobre canvi climàtic, biodiversitat, sostenibilitat, energies renovables, tecnologia, territori i la seva gestió amb criteris ambientals. He treballat per a universitats, centres
Comparteix

La dieta mediterrània com a pilar d’un sistema agro-alimentari sostenible i resilients és la base sobre la qual CIHEAM Itàlia ha organitzat la seva 3a Conferència mundial, que reuneix més de 200 especialistes d’abast internacional fins el 30 de setembre a la ciutat italiana de Bari. L’ambiciosa convocatòria s’estructura a partir de 21 sessions temàtiques, amb l'objectiu d'instar un canvi de ruta cap als sistemes alimentaris sostenibles a la regió Mediterrània i accelerar l'Agenda 2030 per la desenvolupament sostenible adoptada per Nacions Unides. Alguns dels aspectes que es posen sobre la taula són identificar estratègies, programes, projectes i accions per millorar la sostenibilitat dels sistemes alimentaris; frenar la degradació dels ecosistemes; aturar la pèrdua de biodiversitat; alertar i actuar respecte a les conseqüències del canvi climàtic, així com reconèixer la dieta mediterrània com un sistema alimentari sostenible i adient avui, entre d’altres.

"Cal ubicar la ciència, la salut, el clima i el medi ambient al centre del sistema multilateral per canviar mentalitats, construir noves associacions i prevenir i donar resposta a la propera crisi global, sigui de la naturalesa que sigui", Alicia Pérez-Porro

La coordinadora científica del CREAF, Alicia Pérez-Porro, intervé amb la ponència ‘Science cooperation and diplomacy: a successful recipe to tackling global environmental challenges threatening Mediterranean food systems’, en la que defensa que la ciència i la innovació connecten la cooperació regional a la Mediterrània per aconseguir la sostenibilitat, la prosperitat i la pau a llarg termini. “La mobilització històrica de col·laboracions científiques internacionals, la presa de decisions basades en l'evidència i els instruments innovadors de polítiques públiques durant la COVID-19 són una finestra d'oportunitat única per obrir el camí per a un compromís més sostingut entre la ciència i la política per afrontar els reptes actuals i futurs”, assegura Pérez-Porro. Per això, considera essencial posar la ciència, la salut, el clima i el medi ambient al centre del sistema multilateral, per canviar mentalitats, construir noves associacions i prevenir i donar resposta a la propera crisi global, sigui de la naturalesa que sigui.

La intervenció de la coordinadora científica del CREAF s’inclou a la sessió ‘Science diplomacy, knowledge, education and employability for empowering the Mediterranean youth’, en la qual prenen part també Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed); Mohamed El-Shinawi, vice-president de Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean (PRIMA); Sonia Abdelhak, responsable del Laboratori de Recerca en Genòmica Biomèdica i Oncogenètica de l’Institut Pasteur de Tuníssia, i Damiano Petruzzella,  administrador científic de CIHEAM Bari.

Entre d’altres, intervenen a la conferència mundial representants de l'Aliança Parlamentària Europea contra la Fam, el comissariat d'Agricultura de la Comissió Europea, la Unió per la Mediterrània, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i les màximes representacions polítiques dels ministeris d’agricultura del Marroc i Tuníssia. L’esdeveniment coincideix amb la celebració del 60è aniversari de CIHEAM, un organisme internacional que reuneix els ministeris d’agricultura de 13 països clau de la regió Mediterrània.

Notícies relacionades

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Notícia
Memòria CREAF
Notícia

CICLES, el nou magazine anual del CREAF

Notícia
Notícia

L’increment de CO2 a l’atmosfera pot augmentar les desigualtats en la producció d’arròs entre els països rics i pobres