La primera generació de silvicultors urbans d'Uforest transformarà una plaça dura de la UAB en un refugi climàtic

Dos mil metres quadrats de formigó serpentegen entre pegats de gespa i un grapat d'arbres que sobreviuen entre gegantescos edificis universitaris. Així és la Plaça del Coneixement, un ampli espai públic de la UAB que s'incorpora com a repte formatiu al projecte europeu Uforest. 

Al setembre, vint estudiants de les universitats sòcies del projecte –la UAB, POLIMI, la TCD y la UNITBV– van assistir al primer curs d'especialització en boscos urbans per aprendre a convertir el gris en verd. Durant dues setmanes repartides entre Barcelona i Milà van treballar amb un repte: crear un projecte de refugi climàtic urbà a través de la reforestació d'aquesta al·legòrica plaça universitària.  

Amb les classes magistrals i les sortides de camp van conèixer els beneficis locals i globals dels boscos urbans, però també han estat conscients de la seva complexitat, tant per crear-los com per mantenir-los: escassetat d'aigua, interaccions entre espècies, limitacions d'espai o interessos econòmics són alguns dels reptes que requereixen una forma de pensar innovadora per assegurar un impacte positiu a llarg termini. El curs d'especialització els va permetre treballar amb una visió holística que busca equilibrar les necessitats de la natura i les persones en un ambient antropitzat. 

Dividits en grups de treball, els estudiants van idear quatre propostes que competien per assegurar els serveis ecosistèmics d'ombra, mitigació de la calor i descans, afavorir la biodiversitat i preveure un ús raonable d'aigua, sense deixar de banda l'ús social de la plaça: Uniforest, El Bosc Glial, The Meandering Forest i Diversity as an Urban Recipe.

Segons explica el Joan Pino, director del CREAF i cocoordinador del curs, aquesta experiència ha funcionat com a prova pilot d'un futur Urban Forestry lab –un espai innovador per cocrear boscos urbans– que estigui alineat amb la xarxa d'Open Labs de la UAB, es combini amb una oferta docent i compti amb la implicació del CREAF i de les administracions locals, com l'AMB o l'Ajuntament de Barcelona. 

Hem sembrat la llavor d'un Urban Forestry Lab combinat amb una oferta docent i la implicació d'un centre de recerca i d'administracions locals.

Joan Pino, director del CREAF i cocoordinador del curs a través de la UAB

Els estudiants: diversitat, creativitat i el desig de canviar el món

El grup d'estudiant resplendia en diversitat, tant formativa com cultural. Hi havia perfils d'arquitectura, biologia i enginyeria forestal, però també de finances i administració d'empreses, amb interessos que combinaven les ciències, les arts, els idiomes i els esports. Corina Basnou, participant del projecte a través del CREAF, confessa: “Els estudiants compartien el desig de millorar el món. Aquesta experiència va ser tan enriquidora que em va fer reviure la il·lusió de ser professora”. Daniela Haverbeck, cocoordinadora del curs a través de la UAB, explica que “No buscaven guanyar un premi, sinó formar part del canvi”. Joan matisa que “Hi havia una certa confrontació, que és el reflex de la realitat en silvicultura urbana. Els hi vam ensenyar que el veritable valor està en la col·laboració, no en la competitivitat. La caminada del primer dia va ser un baptisme de foc que va servir per trencar amb la resistència de sortir de la zona de confort”. 

Els estudiants compartien el desig de millorar el món. No buscaven guanyar un premi, sinó formar part del canvi.

Daniela Haverbeck, cocoordinadora del curs i Corina Basnou, investigadora del CREAF

Tot i no tenir coneixements previs sobre silvicultura urbana, la relació entre natura i ciutat havia inspirat els seus camins vitals: des del reclam de calma i bellesa del jardí japonès de Tolosa, passant per la conservació de ratpenats a Pamplona, fins a la lluita veïnal d'Arenys de Mar en contra d'un projecte d'urbanització o els desastres naturals que pateix la mil·lenària ciutat de Tenochtitlan per la desmesurada urbanització postcolonialista. Aquests són alguns testimonis:

Soc activista climàtica i vull dedicar-me a la conservació de la natura. Crec que els boscos urbans tenen un especial atractiu per al jovent.

Alaitz Meiyue Azcona, estudiant de biologia ambiental

M'agradaria treballar amb boscos urbans per millorar les vides de les persones que viuen en ciutats amb grans desigualtats socials i pocs recursos.

Belen Belda, estudiant de biologia ambiental

De petita havia vist fotos de jardins verticals, d'edificis plens de plantes i cobertes verdes. I em preguntava ¿per què això no es fa més?

Júlia Alegre, estudiant de biologia ambiental

A Estònia vaig veure la relació harmònica dels ciutadans amb la natura, que forma part intrínseca de la seva cultura i identitat. Va ser tota una inspiració.

Maria Ibarz, estudiant de biologia ambiental

La urbanització entra en competència amb la creació i expansió dels boscos urbans, que es podrien veure com una amenaça a l'espai.

Alexander Otto, estudiant de sostenibilitat ambiental, econòmica i social

Les finances tenen una gran influència en la destrucció de la natura. Tot és una qüestió de poder. Jo vull contribuir a defensar la dignitat, la vida i la bellesa.

Luis Torres-Farrell, estudiant de sostenibilitat ambiental, econòmica i social

El projecte guanyador: una àgora de coneixement i un oasi

Després d'avaluar els quatre projectes, molt igualats per la seva alta qualitat i propostes innovadores, l'Oficina de Sostenibilitat de la UAB va escollir El Bosc Glial per la seva major viabilitat i alineament amb l'estratègia de naturalització del campus. 

El Bosc Glial imagina la Plaça del Coneixement com un corredor verd en el qual s'integren una biblioteca a l'aire lliure i un bosc comestible. Tot arruixat de reservoris d'aigua, plaques solares i un carril bici, així com arbres per regular el clima i arbustos, flors i plantes aromàtiques per atraure biodiversitat i enamorar els sentits. El concepte ideat per Bianka Łomnicka, Júlia Alegre, Juliana Voinescu, Laura Saison i Luis Torres s'inspira en les cèl·lules glials, que sostenen i protegeixen les neurones, i busca ser un refugi, tant per al coneixement, la biodiversitat i la relació harmònica amb la natura. 

El 5 de desembre de 2023 es farà una presentació pública d'El Bosc Glial per part d'dos de les seves impulsores. T'agradaria assistir-hi en exclusiva?

Acabem amb unes espirituals reflexions del Luis i la Júlia:

Vinc d'una ciutat construïda sobre un llac: Tenochtitlan, la Venècia mexicana. Fa 500 anys, els ciutadans vivien en harmonia amb l'entorn natural. El meu avi em contava que els canals arribaven fins al centre de la ciutat i que la gent baixava en les trajineras –acolorides i tradicionals barques– per a vendre els seus productes. Xochimilco és l'únic testimoniatge de com era la ciutat lacustre de l'antiguitat, amb vista als volcans i on es conserva el sistema de canals per a l'agricultura.
Actualment, l'ecosistema és molt diferent. Amb la colonització, el llac va ser drenat en nom de la urbanització. Això fa que el sòl sigui inestable i que tinguem desastres naturals, com a sismes i inundacions, amb conseqüències mortals. És el que té anar en contra del disseny de la naturalesa.
En contrapartida, els sismes i les inundacions que han destruït edificis colonials estan deixant al descobert vestigis arqueològics, com a antigues piràmides sota les esglésies. És com si la ciutat de baix estigués trencant a la de dalt! Serà la venjança de Tláloc, el déu de la pluja?

Luis Torres-Farrell, estudiant de sostenibilitat ambiental, econòmica i social

Crec que la natura es viu des d'un sentit espiritual. Un lloc on trobar tranquil·litat i descansar de la bullícia de la ciutat. Un lloc per a visitar de manera especial i intencionada a la recerca de la pau inherent que caracteritza als espais verds. Tal espiritualitat fa que passem d'entendre la naturalesa com un cos viu, complex i funcional a veure-la com un mer servei. La naturalesa es converteix, així, en un concepte llunyà, pràcticament cultural, inert i extern als ritmes vitals de la metròpolis. Fins i tot, podríem dir que és un objecte de consum per a qui es pot permetre el luxe de visitar-lo.
Els urbanites viuen el pas de les estacions segons la sensació tèrmica. Com a molt, es fixen en les fulles dels Platanus x hispànica quan cau la tardor i la certesa que és temps de castanyes. Viuen desconnectats de la naturalesa real i dels seus cicles.
Per això, veig en els boscos urbans una manera de reconnectar la naturalesa amb les persones. Penso en un espai d'immersió verda de calma on l'oci quedi en segon pla i el protagonisme sigui per a les plantes.

Júlia Alegre, estudiant de biologia ambiental