L'escalfament climàtic de l'Àrtic està augmentant els grans incendis al permafrost

Els anys 2019 i 2020 es va registrar un nombre inusual d'incendis a l'Àrtic. Això va disparar les alarmes de la comunitat científica, ja que en aquesta zona hi ha grans extensions de torberes de permafrost, una capa de subsòl permanentment congelada que acumula gran quantitat de carboni. Els incendis deterioren el permafrost i contribueixen a l'emissió del carboni en forma de gasos amb efecte d'hivernacle. La incògnita fins ara és si aquest increment d'incendis del 2019-2020 és puntual o si es tracta d'una tendència que continuarà augmentant a causa de l'escalfament de l'Àrtic.

Ara, un treball liderat per Adrià Descals i Josep Peñuelas , tots dos investigadors del CSIC i del CREAF, i publicat a Science, demostra que efectivament l'increment de temperatures ha fet augmentar exponencialment els incendis a l'Àrtic. A l'estudi també hi participen David Gaveau, expert en incendis a The TreeMap, així com investigadors del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CSIC-Universidad de Valencia), de la Universitat de Wageningen (Països Baixos), la Universitat de Kyoto i del Center for International Forestry Research (CIFOR) d'Indonèsia.

Amb el futur escalfament, aquests grans incendis seran recurrents a finals de segle i tindran diferents implicacions tant per a l'Àrtic com per al clima global

"Només el 2020 es van detectar a l'Àrtic siberià 423 incendis", detalla Adrià Descals, primer autor del treball, "que van cremar uns 3 milions d'hectàrees (equivalent a la superfície de tota Bèlgica), la qual cosa va provocar l'emissió de 256 milions de tones de CO ₂ equivalent”, que és semblant a tot el CO₂ emès per Espanya durant un any. L'investigador afegeix que "amb el futur escalfament, aquests grans incendis seran recurrents a finals de segle i tindran diferents implicacions tant per a l'Àrtic com per al clima global".

Quatre dècades d'observacions per satèl·lit analitzades

Els autors han quantificat, a partir d'observacions per satèl·lit des del 1982 fins al 2020, la superfície cremada a Sibèria per sobre del cercle polar Àrtic, una regió que cobreix 286 milions d'hectàrees. “Si bé les observacions indicaven que la temporada d'incendis del 2020 va ser excepcional, fins ara no s'havia fet una avaluació quantitativa precisa en aquesta regió remota”, comenta el coautor David Gaveau.

En aquest treball, els científics demostren que els factors de risc d'incendi associats a la temperatura s'han incrementat les darreres dècades i que hi ha una relació exponencial entre l'extensió cremada anualment i aquests factors.

"Les temperatures estan assolint un llindar crític en què petits augments per sobre de la mitjana d'estiu de 10 °C poden augmentar exponencialment la superfície cremada i les emissions associades"

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CREAF i el CSIC.

L'estiu del 2020 va ser el més càlid en quatre dècades i la gran superfície cremada entre el 2019 i el 2020 no té precedents, expliquen els autors. Entre 2019 i 2020, es van cremar uns 4,7 milions d'hectàrees, cosa que va suposar unes emissions totals de 412,7 milions de tones de CO ₂ equivalent.

"El 2020, es van detectar incendis per sobre del paral·lel 72 nord, a més de 600 km al nord del cercle polar Àrtic, zones on els incendis són inusuals i on la neu hivernal encara era visible durant l'inici dels incendis", explica Adrià Descals. “Molts incendis es van detectar amb només escassos dies de diferència, per això hipotetitzem que l'increment en tempestes seques i llampecs són la causa principal dels incendis, encara que es requereixen més investigacions per demostrar en quin grau les activitats humanes en aquesta regió remota poden influir en aquests incendis”.

Increment de la temperatura de l'aire i risc d'incendis

Diversos factors que poden exacerbar el risc d’incendis s’han incrementat significativament, i tots ells estan relacionats amb l’augment de les temperatures. Factors com a condicions atmosfèriques més seques, estius més llargs, i una major quantitat de vegetació han mostrat una tendència constant en les darreres quatre dècades.

Els autors assenyalen que “la temperatura mitjana d'estiu del 2020 –que va ser 11,35 graus– serà molt comú a partir de la segona meitat de segle si l'escalfament de l'Àrtic segueix al mateix ritme”.

"Aquestes anomalies a la temperatura incrementen els factors de risc d'incendi, per la qual cosa les condicions que van propiciar els incendis de 2019 i 2020 seran recurrents a l'Àrtic a finals de segle".

ADRIÀ DESCALS, investigador del CREAF i el CSIC

Un model explicatiu de com s'encadenen els factors

El 2019 i el 2020, les taxes d'incendis a l'Àrtic siberià van superar les de les darreres quatre dècades. Només el 2020, hi va haver set vegades més incendis que la mitjana des del 1982 i van danyar una superfície de torberes sense precedents. Josep Peñuelas explica que "la concatenació d´aquests factors ha generat aquest augment en la taxa d´incendis".

"Que hi hagi més vegetació i que creixi més aviat disminueix la disponibilitat d'aigua a terra, i les plantes pateixen un estrès hídric més gran" comenta Aleixandre Verger, investigador del CSIC i del CREAF.

D'altra banda, les onades de calor i, sobretot, l'augment de la temperatura superficial, pot augmentar les tempestes convectives i els llampecs que, encara que són fenòmens fins ara poc freqüents a l'Àrtic, “s'espera que augmentaran a mesura que el clima s'escalfa”, comenten els científics.

"L'escalfament climàtic té, per tant, un doble efecte sobre el risc d'incendis: d'una banda augmenta la susceptibilitat de la vegetació i de les torberes al foc i, de l'altra, incrementa el nombre d'ignicions provocades per tempestes elèctriques", explica Adrià Descals .

La nostra feina suggereix que l'Àrtic ja experimenta un canvi en els règims d'incendis causat per l'escalfament climàtic

La nostra feina suggereix que l'Àrtic ja experimenta un canvi en els règims d'incendis causat per l'escalfament climàtic. "Les àrees cremades el 2019 i el 2020 podrien ser esdeveniments excepcionals, però la tendència recent de la temperatura i els escenaris projectats indiquen que, a finals de segle, grans incendis com el 2019 i el 2020 seran freqüents si les temperatures segueixen augmentant al ritme actual", conclouen Adrià Descals i Josep Peñuelas.

Referència:
Unprecedented fire activity above the Arctic Circle linked to rising temperatures. Adrià Descals, David L. A. Gaveau, Aleixandre Verger, Douglas Sheil, Daisuke Naito, Josep Peñuelas. Science. 3 Nov 2022.
Doi: 10.1126/science.abn9768