L’EXOCAT presenta dos nous manuals per a la gestió de la fauna i flora invasora

En un món globalitzat l’arribada d’espècies exòtiques provinents de regions allunyades del seu hàbitat és cada cop més freqüent. El problema apareix quan aquestes espècies s’adapten al nou entorn, comencen a reproduir-se i esdevenen invasores. Per analitzar el risc que una planta o animal exòtic es converteixi en invasora i per valorar les actuacions que cal fer un cop ho és, la iniciativa EXOCAT ha publicat dos manuals específics. 

Les decisions de gestió no poden basar-se tan sols en l’anàlisi de risc biològic o ecològic, ja que no contempla tota la complexitat de les invasions biològiques.  

En aquests dos manuals es remarquen els principals requisits des de diverses vessants que cal tenir en compte. Segons els seus autors, Joan Pino i Roser Rotchés-Ribalta del CREAF i Sisco Mañas del Departament d’Acció Climàtica, “la intenció és que sigui un document viu, que es pugui anar revisant periòdicament per anar-lo adaptant a les diferents situacions i a l’evolució de la problemàtica de les espècies invasores a Catalunya”. Així doncs, són documents clau perquè fins ara no existien eines enfocades en la presa de decisions que tinguessin en compte aspectes multidisciplinaris al voltant d’aquestes espècies i que hagin estat implementades de forma pràctica. I és clar que les decisions de gestió no poden basar-se tan sols en l’anàlisi de risc biològic o ecològic, com històricament ha passat, ja que no contempla tota la complexitat de les invasions biològiques. 

D’exòtica a invasora, quin risc tenim? 

D’una banda, el Manual per a l’Anàlisi de Riscos d’espècies exòtiques per a plantes, animals terrestres i animals aquàtics conté tres qüestionaris d’avaluació que estan dissenyats per cadascun dels grups d’organismes. Les preguntes estan relacionades amb l’èxit invasor de les espècies i inclouen temes com la biogeografia de l’espècie —si és de cultiu, en quines altres regions s’ha adaptat, etc.—, la seva biologia i ecologia —forma de vida, reproducció, mecanismes de dispersió— i també amb la pròpia complexitat de la gestió. Per posar un exemple, al llarg d’aquest qüestionari les espècies aquàtiques puntuen més alt que les terrestres, perquè tenen més probabilitat d’esdevenir invasores. 

Ja és invasora, i ara què fem? 

D’altra banda, el segon manual sobre Valoració i Priorització d’Actuacions de Gestió d’Espècies Exòtiques Invasores busca convertir-se en una eina de recolzament per decidir quina és la millor manera de gestionar una espècie invasora i ser un recolzament per les entitats i administracions que treballen al voltant de les espècies exòtiques invasores. En aquest cas, el qüestionari que proposa és únic, però es divideix en dues parts: una primera amb set preguntes de decisió amb respostes sí/no i una segona part amb vint-i-set qüestions més profundes, de resposta tancada, com són els impactes de l’avaluació o els possibles afectes adversos. 

Gairebé 2.000 espècies exòtiques a Catalunya 

El Sistema d’Informació d’Espècies Exòtiques de Catalunya (EXOCAT) és una iniciativa que coordinem des del CREAF com a encàrrec del Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació. Es tracta de la primera base de dades oberta de les espècies exòtiques presents a Catalunya, classificades segons el seu estat d’invasió i que reuneix ja més de 1.700 espècies exòtiques registrades.   

“No totes les espècies exòtiques són invasores. Cal recordar que, perquè una espècie exòtica es converteixi en invasora s’ha d’establir amb èxit al territori, és a dir, reproduir-s’hi, i després s’ha d’estendre i augmentar en efectius”, explica Joan Pino, director del CREAF i responsable del projecte. Sovint, que això passi és només qüestió de temps. Per això, els experts adverteixen que la resposta ràpida i la prevenció són clau i gairebé l’única estratègia per evitar l’expansió d’aquestes espècies i els seus impactes sobre la biodiversitat, l’economia o fins i tot la salut humana.