Promoure l’avantguarda en ecologia gràcies a la 3a Synthesis Actions del CREAF

Els ecosistemes de les fonts de la regió Mediterrània, el capital natural de les regions de muntanya i la mala adaptació de les espècies forestals en un context de canvi climàtic són els àmbits de recerca tractats a la 3a convocatòria de les Synthesis Action del CREAF. Els tres seminaris d’aquesta darrera edició aprofundeixen en la voluntat de promoure la col·laboració entre investigadores i investigadors del CREAF amb col·legues d’altres organitzacions i universitats, tan nacionals com internacionals. La proposta busca impulsar la innovació mitjançant contribucions interdisciplinàries per posar en comú, discutir i fer avançar la recerca sobre ecologia d’avantguarda.  

Les Synthesis Action busquen impulsar la innovació mitjançant contribucions interdisciplinàries per posar en comú, discutir i fer avançar la recerca sobre ecologia d’avantguarda.

La proposta és una oportunitat, que els representants del CREAF valoren des de perspectives complementàries. L’equip impulsat per Marcos Fernández-Martínez i Estela Romero destaca que el seminari els ha permès aportar "noves línies de recerca que s'han d'abordar". El grup de discussió convocat per Bernat Claramunt parla d’un abans i un després: “gràcies a la Synthesis Action crearem un grup de treball dins la xarxa europea NEMOR i el 2024 es comença una tesi doctoral sobre valoració del capital natural a les zones de muntanya”. José Alberto Ramírez-Valiente i Maria Mayol, representants del darrer seminari d’aquesta convocatòria, coincideixen en parlar d’oportunitat. Ramírez en fa referència com “una ocasió única per reunir experts internacionals en genòmica, genètica quantitativa, ecofisiologia, modelització demogràfica i dendroecologia”, mentre que Mayol en parla com “una gran oportunitat per combinar diferents perspectives d’avaluació de la possible mala adaptació al clima dels arbres forestals en un futur proper”.  

Per ordre cronològic de celebració dels seminaris, d’una banda, Marcos Fernández-Martínez (CREAF) i Estela Romero (CREAF) han organitzat la trobada sobre ecosistemes fontinals mediterranis. De l’altra, Bernat Claramunt (CREAF-UAB), Anaïs Jolivet (PhD), Joan Pino (CREAF-UAB), Joan Rabassa i Anna Zango han convocat la reunió sobre el capital natural de zones muntanyenques. I el seminari sobre mala adaptació dels boscos al canvi climàtic ha estat impulsat pel grup internacional d’investigadors que integren Juliette Archambeau (UKCEH), Maria Mayol (CREAF-UAB), José Alberto Ramírez-Valiente (CREAF), Miquel Riba (CREAF-UAB) i Juan José Robledo-Arnuncio (ICIFOR-INIA).

Fonts i biodiversitat

La proposta científica de Marcos Fernández-Martínez i Estela Romero posa el focus en les fonts mediterrànies com a punt crític de biodiversitat amenaçat pel canvi climàtic, que ha permès "col·laborar amb veus científiques excel·lents", segons expliquen. Per això, gràcies a la Synthesis Action que han organitzat, un equip científic divers ha descrit el funcionament de les fonts mediterrànies i les seves característiques, han estudiat els principals grups de biodiversitat que hi conviuen, i han identificat els impactes del canvi global que les afecten. Marcos Fernández ho avalua com "una experiència molt positiva, perquè hem impulsat una recerca encetada fa 10 anys sobre les fonts de Catalunya". Estela Romero apunta la continuïtat del seu vincle professional amb les aigües blaves i turquesa, i explica que el seminari li ha permès "estudiar la ribera i la interfase amb les aigües subterrànies, una de les parts del continu aquàtic a la qual no havia accedit".

La Synthesis Action ens ha permès col·laborar amb veus científiques excel·lents per impulsar una recerca encetada fa 10 anys sobre les fonts de Catalunya

La tasca resultat del seminari s’orienta a informar la presa de decisions polítiques i la gestió territorial per preservar aquests ecosistemes, que són a més indicadors del llegat de nutrients de les aigües subterrànies. "Aportem noves idees per millorar el nostre coneixement sobre els ecosistemes fontinals, combinant la biogeoquímica amb els aspectes de la biodiversitat", apunten.

L'equip està format per 15 científics i naturalistes de diferents etapes professionals (predoctorals, postdoctorals i investigadors o professors sèniors). A banda d'especialistes del CREAF, hi han pres part investigadores i investigadors de l'IRTA, de l’Institut del Mar i l’Atmosfera de Portugal, , el BioSciCat, la Institució Catalana d'Història Natural i les universitats de Bolonya, Zurich (de ciències aplicades, ZHAW), Vigo, Cantàbria, Múrcia i Barcelona.

El capital natural de la muntanya

Gràcies a les Synthesis Actions s'ha creat un grup de treball a la xarxa europea NEMOR i el 2024 s'inicia una tesi doctoral sobre el capital natural de les zones de muntanya.

Les zones de muntanya són l’escenari científic del segon grup implicat a les Synthesis Actions, que busca identificar-ne el capital natural, incloses terres, boscos, combustibles fòssils, minerals, pesca entre tots els seus recursos naturals. Des del CREAF, Bernat Claramunt, Anaïs Jolivet, Joan Pino, Joan Rabassa i Anna Zango impulsen el seminari des del qual s’ha estudiat el capital natural que constitueixen aquestes àrees, que allotgen la majoria dels llocs de la xarxa europea Natura 2000, i que proporcionen importants béns i serveis a la societat. Per això, el seu treball conjunt busca aportar informació rigorosa per informar la presa de decisions polítiques.

Gràcies a la Synthesis Action crearem un grup de treball dins la xarxa europea NEMOR i el 2024 es comença una tesi doctoral sobre valoració del capital natural a les zones de muntanya.

El projecte vol redactar un protocol de treball per avaluar el capital natural de les regions de muntanya, publicar la seva recerca en revistes especialitzades, promoure noves col·laboracions i reforçar el lideratge del CREAF en aquest àmbit científic. A més dels representants del CREAF, l’equip l’integren especialistes d’Alpina Carpatica (Romania), Bulgarian Academy of Sciences (Bulgària), Inland Norway University of Applied Sciences (Noruega), National Center for Scientific Research (Grècia), Norwegian Institute for Nature Research (Noruega), Observatoire Midi Pyrénées (França) i el Pyrenean Observatory of Climate Change (Espanya).

Proveir aigua, garantir la biodiversitat i facilitar que es desenvolupi un entorn socioeconòmic sostenible són alguns dels beneficis que aporten les zones de muntanya, avui sotmeses a una gran pressió humana i a una ràpida transformació en què el canvi climàtic juga un rol clau. Entre d’altres, és evident la regressió de les glaceres a tot Europa, un dels efectes dramàtics del canvi climàtic a les muntanyes.

Espècies forestals en un nou escenari

La possible manca d’adaptació al canvi climàtic de les principals espècies forestals centra el tercer seminari d’aquesta tercera convocatòria, liderada per Juliette Archambeau (UKCEH), Maria Mayol (CREAF-UAB), José Alberto Ramírez-Valiente (CREAF), Miquel Riba (CREAF-UAB) i Juan José Robledo (ICIFOR-INIA). Els objectius del tercer seminari són, d'una banda, identificar els buits de coneixement i les limitacions de les metodologies actuals per avaluar la mala adaptació de les espècies forestals al canvi climàtic i, de l'altra, crear un protocol pràctic per avaluar i fer seguiment d’aquest risc. Com a resultat del seminari, l'equip que s'hi ha implicat proposa elaborar un article científic a partir dels debats generats durant el taller, així com un protocol adreçat a professionals amb responsabilitat política i de gestió forestal.

Les discussions s'han centrat en qüestions problemàtiques, com ara avaluar la incertesa en les prediccions sobre mala adaptació de les masses forestals, així com la necessitat de validar amb mètodes complementaris i de definir diferents contextos i objectius de gestió.

El repte és la complexitat que encara la ciència per avaluar la mala adaptació. Segons explica José Alberto Ramirez-Valiente, “fins ara els estudis sobre la manca d’adaptació al medi tenien un caràcter teòric i en donaven una visió parcial”. Per això, amb la proposta de Synthesis Action l’equip busca “integrar el coneixement generat per diferents disciplines i desenvolupar una ruta de treball que abordi l'estudi de la vulnerabilitat al canvi climàtic des d'una perspectiva integral  i orientada a la gestió”. En particular, tal com explica la investigadora Maria Mayol, “les discussions generades al seminari s’han centrat en qüestions problemàtiques, com ara avaluar la incertesa en les prediccions sobre mala adaptació, així com la necessitat de validar amb mètodes complementaris i de definir diferents contextos i objectius de gestió”.

La trobada ha reunit especialistes de la University of British Columbia (Canadà), l’INRAE-University of Bordeaux i la University of Grenoble Alpes (ambdues de França), la University of Minnesota (EEUU), el WSL Swiss Federal Research Institute (Suïssa), a University of Oxford (Regne Unit), la Universidad Rey Juan Carlos i el Centro de Capacitación y Experimentación Forestal de Cazorla (ambdus d'Espanya).

Les Synthesis Actions són una iniciativa del CREAF coordinada per l’investigador del centre Maurizio Mencuccini, que s’articulen en base a jornades de treball entre col·legues nacionals i internacionals, orientades a reforçar la col·laboració científica i l’intercanvi de coneixement. Com en el cas de convocatòries competitives, les propostes presentades a les Synthesis Actions són avaluades per part d’una comissió.