02/07/2015 Notícia

Quins serveis ambientals ens aporten els espais verds urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Comparteix

El concepte d’infraestructura verda fa referència tant a la qualitat com a la quantitat d’ espais verds urbans i periurbans que hi ha en un territori. La biodiversitat que acull aquesta infraestructura verda fa que els serveis ambientals o ecosistèmics que ofereix als ciutadans sigui a tots els nivells (absorbeixen CO2 de l’atmosfera, regulen el cicle de l’aigua, etc). Tot i això, el desenvolupament urbà, amb els  canvis d'usos del sòl i climàtics que porta associats a escala local, pot fer que aquesta infraestructura sigui més vulnerable i es degradi o perdi els serveis ecosistèmics que ens està aportant.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona . Ricardo R.G. (CC BY 2.0)
L'Àrea Metropolitana de Barcelona . Ricardo R.G. (CC BY 2.0)

L´estudi del CREAF, en el marc dels estudis coordinats per l´Àrea Metropolitana de Barcelona i Barcelona Regional dins el Pla de Sostenibilitat de l’AMB (PSAMB), és un dels primers a aportar cartografia de detall sobre els serveis de regulació clau de la infraestructura verda de l’AMB:  els  serveis de suport (biodiversitat i connectivitat), els de regulació (els estocs de carboni, regulació hídrica) i els de benestar i recreació (accessibilitat als espais verds). L’estudi vol servir per millorar les estratègies de gestió i planificació del territori.

Una visió general dels serveis ambientals que proporciona la infraestructura verda de l’AMB

Els resultats mostrem que la infraestructura verda a l´AMB ocupa més de la meitat de la superfície d’aquest territori (uns 60%), amb un valor de biodiversitat encara notable en alguns sectors adjacents a la primera corona metropolitana. No obstant, la urbanització progressiva de les zones baixes ha comportat una disminució de la connectivitat, que ha afectat a la continuïtat funcional de la infraestructura verda.

Les dades també mostren que els boscos de la serralada Prelitoral, i especialment del Parc Natural de la Serra de Collserola, son bons embornal de carboni de l’AMB. Els models dels estocs de carboni de la vegetació llenyosa s'han calculat combinant dades de teledetecció (LiDAR) i de camp recents.

Mapa de las zonas verdes de la AMB con mayores sumideros de carbono. CREAF
Mapa de les zones verdes de l'AMB amb més reserves de carboni. CREAF

Els càlculs de l´escolament superficial de l’aigua mostren quea l’AMB, les cobertes del verd natural amb més capacitat d’intercepció de l’aigua de pluja són els matollars calcaris (Garraf), els conreus dels sòls permeables i la majoria dels parcs urbans. Els resultats també posen de manifest l’estreta relació entre la urbanització i l’augment de l’índex d’escolament superficial, degut al increment de les superfícies impermeables i menys infraestructura verda.

fulles mapa blog
Mapa de la superfície de l'AMB amb més coberta de fulles. CREAF

Els resultats del estudi també destaquen que els arbres i arbustos amb fulles grans, de més densitat d’àrea foliar, i especialment dels caducifolis i perennifolis tenen una gran capacitat potencial de retenció de contaminants. Destaquen per tant els parcs urbans, però també les formacions forestals mediterrànies més madures, com ara els alzinars litorals, en la millora potencial de la qualitat de l´aire.

A més superfície urbana i menys àrees verdes, augmenta el risc d'inundacions a les ciutats ja que la superfície és més impermeable.

L’accessibilitat a les zones verdes s´ha treballat des de 3 vessants: la proximitat a 1 km (caminant), la proximitat a 5 km (en bicicleta o per passejades més llargues) i la proximitat a les vores de la infraestructura verda des de la xarxa viària, carrers i camins i considerant un temps de viatge fix (15 min). Els parcs urbans de Barcelona són la infraestructura verda més accessible per a la població a una escala més local (1km). En canvi, els espais verds relativament propers a altres nuclis urbans, tenen pitjor accessibilitat a aquesta distància. Finalment, els punts del territori on es pot arribar més ràpidament i amb més població són les vores de Collserola.

Accessibilitat
Collserola i els espais agraris del Baix Llobregat són els espais més accessibles en bibicleta i passejades llargues. CREAF

Quins són els punts calents de l’AMB que més serveis ecosistèmics ens proveeixen?

Els hot-spots de serveis ecosistèmics de suport i regulació es troben als grans espais naturals i seminaturals (massís de Collserola i de Garraf, serra de Marina) i en d’altres de molt localitzats i particulars (delta del Llobregat). En canvi, els hot-spots del serveis de regulació local (qualitat de l’aire) i els recreatius en termes d´accessibilitat propera es concentren en àrees de més demanda. Alguns espais intermedis de tipologia diferent (parc agrari del Baix Llobregat) poden constituir hot-spots importants de provisió (aliments; no valorats en aquests estudi), però també de suport (biodiversitat).

Collserola, el Garraf i la Serra de Marina, els ecosistemes més rics de l'AMB.

Cal tenir present que la multifuncionalitat de la infraestructura depèn de l’escala. A escala local (verd urbà), el segrest de carboni té menys importància que a escala metropolitana o provincial, atès que és un servei vinculat especialment a les grans àrees naturals i seminaturals. En canvi, la millora de la qualitat de l´aire i l´escolament superficial son serveis ecosistèmics importants, a vàries escales. L’accessibilitat propera guanya pes a nivell de verd urbà, però a escala metropolitana, la infraestructura verda amb una major demanda correspon als grans espais naturals o alguns espais agraris.

El Parc de Collserola és una de les zones verdes de l'AMB amb més afluència. F.Moya (CC BY-SA 2.0)
El Parc de Collserola és una de les zones verdes de l'AMB amb més afluència. F.Moya (CC BY-SA 2.0)

La participació ciutadana és clau per millorar la provisió de sistemes ecosistèmics

El treball mostra tambéuna síntesi d’algunes possibles estratègies de millora dels serveis ecosistèmics a l´AMB sempre i quan els hot-spots o els cold-spots es valorin en funció de la seva escala, dels principals motors de canvi i amb la participació ciutadana (valoració multi-criteri), quant sigui possible.

Caldrà encara potenciar especialment el tractament de les àrees de frontera (cinturons verds periurbans, parcs metropolitans, etc.) que serveixen de lligam entre les dues escales. En tot cas, la participació ciutadana hauria de ser la base de la presa de decisions sobre la gestió i planificació dels serveis ecosistèmics, ja que un servei només existeix en el moment en que hom el demanda.

Referència del document: Basnou Corina, Vayreda Jordi, Pino Joan: Serveis ecosistèmics de la infraestructura verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: primera diagnosi (2014). Informe inèdit. Àrea Metropolitana de Barcelona i Barcelona Regional

Notícies relacionades

Notícia
IPBES Namibia
Notícia

L’IPBES publica dos informes per transformar la manera com ens relacionem amb la natura, conservar-la i sobreviure

Notícia
Impacte CREAF
Notícia

L’impacte social de la recerca es consolida a la cultura científica del CREAF

Notícia
MiraMon 30 anys CREAF
Notícia

El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel