Opinió

Reflexions sobre la plaga que afecta les oliveres del sud d'Itàlia

Investigador/a sènior

Jaume Terradas Serra

Nascut a Barcelona, 1943. És catedràtic honorari d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, després d'haver sigut emèrit. Va organitzar el primer equip de recerca sobre ecosistemes terrestres a Catalunya
Comparteix

Notícies alarmants sobre la plaga d’oliveres d’Itàlia. A la Puglia, al sud d’Itàlia, les oliveres de milers d’hectàrees es moren i el fenomen s’expandeix des de fa un parell d’anys cap el nord.

Oliveres  by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)
Oliveres by Víctor Fernández Salinas (CC-BY-20)

Les fulles es tornen grogues, marrons i finalment cauen, després ho fan les branques. La causa podria ser el bacteri Xylella fastidiosa, que és transmet per insectes que s’alimenten de fluids o masteguen les fulles i que pot afectar a altres espècies d’arbres (Quercus, Citrus, ametllers, presseguers, vinya, etc.), la Puglia produeix el 40% de l’oli italià. Xylella és endémica a Costa Rica, Brasil i Califòrnia. Hauria arribat amb plantes ornamentals de Costa Rica. Fins ara, no s’ha fet gran cosa, tot i que al març es parlava de tallar un milió d’oliveres per fer una barrera a l’expansió. Hi ha molta resistència per part dels pagesos a que s’arrenquin oliveres i apareixen teories de que la plaga va ser introduïda pels investigadors de diversos instituts de Bari i fins i tot hi ha demandes en curs, sembla que amb escàs fonament. Alguns experts creuen que el bacteri és només una infecció secundària, després d’una de fúngica que seria fàcil de curar. Tot plegat, semblen ser més aviat fruït d’intents de retardar les doloroses mesures profilàctiques que caldrien.L’Institut Agronòmic Mediterrani de Bari és el principal centre sobre el que recauen les acusacions, i també el que disposa ara d’un finançament de 2 milions d’euros per l’estudi del problema.

Fins ara sembla que només sorgeixen teories com a intents de retardar les doloroses mesures profilàctiques que caldrien

La notícia és dolenta doncs per dues raons: que la plaga segueix avançant i és un perill considerable per l’agricultura europea (les vinyes podrien ser-ne també víctimes) i que quan es busquen culpables, perquè no s’ha deixat fer el què calia, la caça de bruixes pot fàcilment ser dirigida contra un element relativament feble del sistema, els investigadors. Cal que en prenguem nota. I vull fer constar que la situació recorda prou la que descriu Alessandro Manzoni en la novel·la que “crea” l’italià modern, I promesi sposi: Amb motiu d’una plaga de pesta prop de Milà, es demana tancar les portes de la ciutat, però els comerciants s’hi oposen per no veure minvar el negoci. La plaga arriba i mata tres quartes parts de la població. Llavors, algú diu que ha vist uns tipus que pintaven les parets amb una substància estranya. Pengen uns quants desgraciats i els veritables responsables (els que queden vius) es lliuren de la ira del poble. Res de nou, per tant.

Notícies relacionades

Notícia
Saltamartí cap de creus
Notícia

El saltamartí més gran d’Europa es pot trobar a Catalunya

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Reportatge
Els patògens (principalment fongs i bacteris) i plagues forestals són un dels principals causants de debilitament i mortalitat forestal. Imatge: Galdric Mossoll
Reportatge

Per què es moren els arbres?