Sabies que el desgel de l’Àrtic i el fred anòmal d’aquest mes de juny a Europa estan relacionats?

Sergi Pla (SP) - La ciència fa anys que planteja la hipòtesi que el corrent en jet polar s’està debilitant i que això està comportant un cert caos climàtic. El jet polar és una corrent de grans vents situada entre 9 i 12 km d’alçada que bufen d’oest a est girant en línia recta i que separa el clima polar del de les latituds mitges, com la nostra. Quan el jet polar es debilita, els girs de la corrent son cada vegada més ondulats i això provoca canvis en el clima global. Aquesta corrent en jet controla tant les posicions i les mides d’anticiclons molt importants per nosaltres, com el de les Açores o el de Groenlàndia, com la posició del pas dels fronts de pluja que venen de l’oceà Atlàntic. Per tant això podria estar modificant part sistema climàtic atmosfèric. 

Santiago Giralt (SG) - Fa més de 10 anys que vam començar a comprovar aquesta hipòtesis estudiant com havia variat la posició i intensitat de l’anticicló de les Açores pels darrers 5.000 anys i, des de fa tres anys, ho estem fent reconstruint el clima que hi ha hagut a Groenlàndia els darrers 8.000 anys.

Doncs per culpa d’un fenomen que està experimentant l’àrtic que rep del nom d’amplificació àrtica. A l’àrtic, les temperatures augmenten a una velocitat 4 vegades més ràpides que la mitjana global per culpa del desglaç de l’oceà àrtic, la reducció de la superfície de neu, els canvis en l'evapotranspiració i altres anomalies meteorològiques que es retro-alimenten totes entre elles i donen lloc a aquest fenomen d’acceleració de l’escalfament. 

Així, tot i que l'Àrtic encara és una de les regions més fredes de la Terra, el gradient de temperatura entre l'Àrtic i les zones més càlides del planeta ha anat disminuint cada dècada. El corrent en jet polar es forma pel gran contrast de temperatures que hi ha entre els pols i la resta del planeta. Quan xoquen les corrents d’aire càlides amb les corrents fredes es forma aquesta corrent circular que gira al voltant dels pols a gran velocitat. Ara, amb el canvi climàtic, a mesura que s’escalfen els pols, baixa el contrast de temperatures entre el pol nord i la resta del món, i això provoca que aquesta corrent es debiliti, no giri amb tanta força, i faci més ondulat el seu recorregut.

Si l'oscil.lació àrtica és positiva, la corrent és forta i robusta, amb una forma serpentejant però amb solcs molt suaus. Això es dona quan la pressió atmosfèrica és més baixa de l’habitual al nord del Pacífic i de l’Atlàntic. En canvi, quan l’oscil.lació és negativa (amb un escenari de pressions a l’inversa de l’anterior), el corrent es debilita i els solcs es fan molt més profunds, el que provoca que l’aire fred del vòrtex polar arribi a latituds mitjanes com Europa. Aquest segon escenari climàtic pot portar entrades d’aire molt freds al nostre continent o, depenen en quina posició estigui l’ondulació del solc de la corrent del jet pot, implicar entrades de masses d’aire més càlid procedent de latituds tropicals. En ambdós casos, el clima serà més extrem o poc normal per l’època de l’any. 

A banda, quan aquesta corrent en jet es debilita i s’ondula de forma molt marcada, l’anticicló de les Açores i el de Groenlandia, dos anticiclons claus que marquen molt el clima europeu, també canvien la seva localització i mida, el que fa variar tant les temperatures i el règim de pluges a les nostres latituds. En funció de com es situï el solc de la corrent en jet, l’anticicló de les Açores es veu empès cap al nord o cap a latituds més meridionals. Això implica condicions de sequera, sobretot a l’hivern, en el primer cas, mentre que en el segon cas es dona un increment de les pluges. També pot passar que, en funció de si el solc de la corrent en jet que afecta a casa nostre està abans o després de la nostra posició, l’anticicló de les Açores s’allunya o s’apropa a nosaltres, modificant significativament la quantitat i intensitat de les tempestes.

Exacte! Tenim la corrent en jet polar despistada, està més ondulada que fa uns anys i per això el patró natural del clima està variant de forma significativa.

A veure, és veritat que el clima és un fractal de la meteorologia, i que el que passa avui o demà està afectat pel clima general que tenim. Tot i això, sabem que el clima i la meteorologia no són el mateix: la meteorologia fa referència al temps que fa avui o demà, fa prediccions a curt termini. En canvi, el clima recull les tendències dels darrers 30 anys, per exemple, i cal estudiar-lo a gran escala. 

El que segur que sabem és que la meteorologia d’aquest estiu anòmal es podria explicar segons aquesta hipòtesis perquè respon a la hipòtesis que estem estudiant. Per això és tan rellevant poder reconstruir el clima i tenir dades per corroborar-ho. Tot i això, per saber-ho del cert caldrà fer estudis d’atribució, estudis que relacionen concretament episodis d’aquest tipus amb el canvi climàtic.

Per fer-ho nosaltres estem fent servir els sediments de diferents llacs de Groenlandia. Aquests sediments tenen marcades les condicions climàtiques dels darrers 8.000 anys a la zona, com un llibre d’història, i nosaltres hem après el seu llenguatge i ens hem proposat desxifrar-ne el contingut. Si veiem grans diferències entre l’est i l’oest en alguns anys, voldrà dir que han estat anys on la corrent en jet s’ha debilitat prou com per fer un solc molt profund i estret, que fa que en una punta de la illa faci més calor que en l’altre. Com passa aquest estiu a Europa, que la meitat d’Europa pot estar amb temperatures molt per sota de la mitjana, mentre l’altra part està amb temperatures clarament per sobre, pels solcs marcats que presenta aquest jet polar àrtic.

Correcte, els sediments els hem recollit mitjançant uns testimonis que hem clavat a gran profunditat ens diferents llacs de Groenlàndia, del costat oest i est de l’illa. Això ens permet tenir tubs de sediments on cada capa ens explica cada moment, i podem comptar centenars de capes que ens expliquen milers d’anys de clima. Hem desenvolupat indicadors geològics, químics i biològics que ens permeten entendre cada capa i relacionar-ho amb la temperatura i patró de nevades, gel, desgel, etc. Així anirem reconstruint tot el que s’ha viscut en aquest racó del món.

Si, el que passa a l’àrtic no es queda allà, afecta tot el Planeta. El sistema climàtic està conformat de diferents peces i aquesta és una de les més important. Estudiar a Groenlàndia ens permet detectar els canvis en aquesta corrent en Jet de manera més acurada i directa, perquè és una zona molt propera, i els seus llacs han estat aïllats, pel que els seus sediments són un element d’estudi d’un valor incalculable.

No, arribaran a mitjans de juliol, el procés per poder-los dur aquí és molt complex i ple de burocràcia perquè Dinamarca protegeix molt aquest territori per defensar-lo de l’espoli de recursos naturals. Esperem poder-los analitzar a partir d’aquest estiu i poder tenir resultats a principi de l’any vinent.

Així doncs, els esforços de la comunitat científica per reconstruir els patrons climàtics dels últims 8.000 anys a través de sediments recollits a Groenlàndia prometran comprendre amb més profunditat els impactes del canvi climàtic. Aquesta investigació no només ens permetrà entendre millor els processos a l'Àrtic, sinó que també ens donarà indicis crucials sobre com podria evolucionar el nostre clima globalment.

Ara, amb les mostres de sediments camí de Catalunya per a anàlisi, esperem veure resultats que ens il·luminin sobre el futur climàtic, mostrant-nos com el que passa a aquest remots paratge pot tenir repercussions en tots nosaltres.