SATCAT

Es pot veure des de l’espai el boom urbanístic dels darrers anys? Com era el litoral Barceloní fa 40 anys? Des d’avui mateix el Servidor d’Imatges de Satèl·lit de Catalunya, el SatCat, ens ofereix una visió sorprenent, desconeguda fins ara, de la història del nostre territori. Els canvis lents viscuts a les zones deltaiques, als cursos del riu o als boscos cremats, que sovint passen desapercebudes per l’ull humà, han queden gravades des de l’espai i avui ho podem recuperar.

El SatCat recull i ofereix al gran públic un banc de centenars d'imatges del territori català realitzades pels satèl·lits Landsat entre 1972 i el 2011. Aquest és un fet històric pioner a tot l’estat espanyol, nascut de la voluntat del Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica (GRUMETS). Els últims deu anys, GRUMETS ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena "la revolució petapíxel" que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la Humanitat ha tingut mai sobre cap tema.

"Aquestes imatges aporten grans oportunitats a l'administració, als ens de recerca i a les empreses donat que permeten fer un seguiment visual dels canvis succeïts al territori els darrers anys. També té un enorme interès des del punt de vista educatiu. És una eina consultable on-line que ajudarà a les escoles i universitats a entendre grans temes relacionats amb el paisatge i la història del territori", puntualitza en Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB i coordinador del grup de recerca GRUMETS.

El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s'hi pot "viatjar" amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.

Tot el tractament de les imatges, així com el servidor i el navegador a Internet ha estat realitzat amb el software MiraMon, un potent programari desenvolupat íntegrament a Catalunya des de 1994 pel mateix grup de recerca, premiat internacionalment l’any 2000, i present a 29 països.

Nascut com una iniciativa del Centre de Documentació de Medi Ambient de la Generalitat durant el 2004, el servidor s’ha enriquit amb centenars d’imatges històriques i ha sortit a Internet, on es podrà consultar des d’avui a la següent direcció: http://opengis.uab.cat/wms/satcat

El SatCat permet reconstruir i analitzar els canvis històrics més emblemàtics del territori català

El llistat d’aplicacions d’aquest banc de dades és tan divers com el territori i la seva història en els darrers 40 anys, però podem esmentar, com a exemples:

• La dinàmica del Delta de l'Ebre, en què es pot veure tant el cicle intraanual dels arrossars com la dinàmica de la línia de costa, que ha retrocedit 0.7 km als darrers anys.
• Els canvis de nivells dels embassaments, com els de Sau-Susqueda, o el de Boadella.
• Veure l’abans i el després de la construcció de la presa de Rialb
• La dinàmica de la zona de del Delta del Llobregat, amb l’aparició de la tercera pista de l'aeroport, el desviament del riu i l’ampliació del port, el canal olímpic, etc
• Incendis forestals i la seva empremta al territori
• Observació del creixement urbanístic.
• Estudis de seguiment de la innivació com a font per al balanç hídric.
• Seguiment de la construcció de grans infraestructures, com autopistes o l’AVE.
• Seguiment d’altres afectacions del territori, com la superfície destinada a pedreres
• Observació, amb més detall espacial que els satèl·lits meteorològics convencionals, de fenòmens com les denses boires sobre Lleida i altres depressions interiors de Catalunya.