DinaCliVe

DinaCliVe proposa analitzar la dinàmica de les cobertes i usos del sòl i l'estrès de la vegetació, amb particular èmfasi en la sequera, i explorar el paper que la variació del clima pot haver exercit en aquests fenòmens. 

Partint dels estudis previs que van permetre generar l'Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica, l'estudi recalcularà i ampliarà aquest atles aplicant noves metodologies, més estacions i una sèrie més llarga i, com a novetat més significativa, introduirà en els models l'aportació de teledetecció de mitjana resolució (Landsat) des de 1975 (encara que s'aprofitarà la informació de les estacions meteorològiques des de 1950), ja que, en treballs previs s'ha suggerit que pot millorar encara més la qualitat de l'Atles. El nivell mínim de detall serà de 200 m. 

Aprofitant la gran quantitat d'imatges Landsat disponibles, s'elaboraran bases quinquennals coherents d'usos i cobertes del sòl per a tota la Península Ibèrica, així com mapes d'índexs d'estrès vegetal i de fenologia, any a any, en àmplies zones pilot que serviran per estudiar les respostes observades en la vegetació natural així com en els sistemes agrícoles. Tant per a les bases climàtiques com per les bases de cobertes del sòl, es realitzarà una prospectiva futura fins a 2025, de manera que el període cobert per l'anàlisi serà de prop de "mig segle". 

Amb totes aquestes noves dades, s'estudiarà espacialment en el marc de la Península Ibèrica la direcció, velocitat i eventual acceleració de les tendències de canvi en el clima, cobertes del sòl, límit altitudinal del bosc (tree line), etc, alhora que una anàlisi conjunta, que separarà en la mesura que sigui possible els factors antròpics, intentarà discernir en quina mesura les variacions del clima són explicatives de les altres variables analitzades. 

Donada la gran quantitat de nova informació produïda i la importància del coneixement de la seva fiabilitat amb el màxim detall, el projecte també aprofundirà en les metodologies per a la representació espacial dels errors de les bases cartogràfiques generades (és a dir, anar més enllà d'un únic indicador de qualitat global per capa) i en la seva visualització. 

El projecte es completa amb un innovador sistema de difusió en Internet, mitjançant estàndards de geoinformació, de les bases obtingudes (dades, metadades i indicadors de la qualitat especialitzats), un servei de descàrrega intel•ligent i la proposta a l'Open Geospatial Consortium d'un nou estàndard internacional, extensió del WCS 2.0, per a la espacialització dels indicadors de qualitat. 

Són moltes les problemàtiques ambientals i socioeconòmiques que es beneficiaran en disposar de les bases generades (climàtiques, d'usos del sòl, etc), considerant que seran espacial i temporalment coherents i que no hi ha encara una sèrie d'aquestes característiques a la Península Ibèrica amb aquesta resolució espacial i temporal. Esperem que, a més, la comprensió de la dinàmica dels usos i cobertes del sòl, o de fenòmens lligats, com la sequera, especialment preocupant en països mediterranis com Espanya, es vegi notablement incrementada amb aquest estudi, de manera que potser millorarem la predicció de futurs canvis ambientals.