Aquesta tesi té per objectiu investigar el rol que juga el règim de pertorbacions i les interaccions biòtiques en l’èxit colonitzador i la persistència d’una de les especies d’arbre més comunes dels boscos secs transformats de Mesoamèrica: Acacia pennatula.
Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d'arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d'unes o altres augmenta el risc d'incendi de la regió. La majoria d'espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d'un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l'incendi, i d'altres, les no germinadores com els llentiscles o l'aladern, rebroten.
Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.
Un dels efectes del canvi global és l’augment de CO2 atmosfèric. Això provoca canvis importants sobre els essers vius i els ecosistemes.
L’article, signat pel Prof. Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC, relaciona aquest fenomen global amb els moviments de les masses forestals perennifòlies, com les boixedes, els alzinars o les pinedes, en detriment de les caducifòlies, com les fagedes o les rouredes
