La pandèmia de la Covid-19 ens ha arribat en un moment en què les administracions estaven ja raonablement convençudes de la necessitat d’exposar les seves dades en portals de dades obertes. Aquestes necessitat és un fenomen relativament nou i es justifica per motius tècnics, però també estratègics i econòmics.
Aquest 2020 que acabem de deixar serà molt recordat, sens dubte, i de manera no gaire positiva. Més enllà de les persones que han perdut éssers estimats —com ha succeït a la nostra família— per a les quals l’any que hem deixat enrere no podrà ser mai de bon record, la qüestió és com acabarà passant a la història de la humanitat.
Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. Per exemple, van ser moltes les escoles d’Europa i Amèrica que van traslladar les taules, cadires i pissarres als patis o als boscos dels voltants arran de l’auge de la tuberculosi durant l’inici del segle XX.
