Un estudi de l'IREC i del CREAF confirma que les alzines aïllades són claus per a la conservació de la biodiversitat

La conservació de les alzines aïllades és clau per a la regeneració natural del bosc en zones agrícoles abandonades i la conservació de la seva fauna. Aquesta és la principal conclusió a la què han arribat investigadors del grup de la Biodiversitat Genètica i Cultural de l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics de la UCLM i del CREAF en l'estudi que han desenvolupat de forma conjunta.

L'estudi ha estat dut a terme pels investigadors del grup de recerca de la Biodiversitat Genètica i Cultural de l'IREC Raúl Bonal, Marisa Hernández i Joaquín Ortego, i del CREAF Alberto Muñoz i Josep Maria Espelta. En ell, els seus autors corroboren que si bé per a animals forestals de certa grandària aquests mini-fragments d'arbres no són prou grans per oferir una superfície mínima d'hàbitat, en el cas dels insectes forestals podrien constituir un refugi que els permetés romandre durant generacions envoltats d'un medi desfavorable.

Els investigadors van realitzar la major part del treball a la localitat toledana de Huecas, i en menor mesura en la de Bargas (Toledo) i Pueblo Nuevo del Bullaque (Ciudad Real), on van prendre com a model d'estudi al coleòpter curculiònid elephas, un escarabat que és principal depredador de les glans de l'alzina Quercus ilex. En aquestes zones es va comparar la grandària de la gla entre taques de bosc i arbres aïllats i es va comprovar que, en aquests últims, era més gran. Això, va afavorir que les larves d'escarabat completessin el seu desenvolupament amb una mida més gran, que sobrevisquessin millor a l'hivern i a la primavera i que emergissin l'any següent com a adults més grans i amb major fecunditat potencial.

Les alzines aïllades tenen les aglans més grans i són un refugi pels insectes

Fins ara només comptats estudis, principalment a Austràlia, havien tingut en compte aquests arbres, però, no havien tingut en compte als insectes o els efectes en cadena que l'aïllament pot tenir a les seves poblacions a través de canvis en les plantes. L'estudi de l'IREC i del CREAF posa de manifest que aquests canvis existeixen i poden beneficiar a aquests animals que han quedat en arbres aïllats enmig d'un a gran extensió de gespa. Així mateix, porta als seus autors a assegurar que la conservació d'aquestes alzines "és clau de cara a la regeneració natural del bosc en zones agrícoles abandonades, ja que són fonts de llavors" i que "a partir d'elles es podran restaurar, en bona mesura, les poblacions d'insectes forestals”.