Un estudi internacional dut a terme entre el Instituto Pirenaico de Ecologia del CSIC i el CREAF ha demostrat que una planta amenaçada dels Pirineus (Borderea chouardii), que només viu en penya-segats, sobreviu gràcies a les formigues. Dues espècies diferents de formigues ajuden a la planta a pol·linitzar-se, i una tercera s'encarrega de la dispersió de llavors. 

Borderea chouardii només creix a 850 metres d'altitud en parets verticals de roca en una àrea escarpada de menys d'un quilòmetre quadrat. La seva inaccessibilitat ha contribuït a la seva supervivència al llarg de milions d'anys ja que ha estat lluny de la competència d'altres espècies, i d'herbívors, entre d'altres. Tot i això els científics s'han qüestionat sobre la seva reproducció en aquest ambient tant hostil.

La seva localització "vertical" constitueix un "handicap" per mantenir estable la seva població durant el temps. "La caiguda de llavors provocada per la gravetat portaria, amb el temps, a la seva extinció", explica María Begoña García, una de les autores de l'estudi que es publica a PLoS ONE i investigadora de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC).

El treball demostra que aquesta planta tropical venç aquest problema gràcies a l'acció de diverses espècies de formigues. Dues espècies diferents de formigues, Lasius grandis i Lasius cinereus, s'encarreguen sobretot de portar el pol·len des de les plantes mascle fins a les femelles, i una altre Pheidole pallidula dispersa les llavors en altres esquerdes distants de la planta mare.

"És un doble mutualisme en què la planta fa ús d'aquests animals, tant per a la pol·linització com per a la dispersió de les llavors.  Aquest tipus de mutualisme és molt escàs a la natura per la seva forta dependència d'un sol tipus d' interactuant"

Però Borderea chouardii pot permetre's aquest risc, atès que la seva reproducció sexual no és la part més important del seu cicle de vida, que pot superar els 300 anys. "La descendència és necessària per sobreviure, però no urgent en aquest cas", afegeix la investigadora.

Formigues pol·linitzadores eficaces

Segons aquest estudi, la pol·linització mitjançant formigues és "molt efectiva". Prop del 80% de les flors aconsegueix quallar fruits, i en la mateixa proporció els òvuls es transformen en llavors viables. Per dispersar les llavors, a part de l'acció de les formigues -responsables d'un terç de les plàntules reclutades a la població-, aquesta planta fa servir també l'autosembra de fruits en esquerdes pròximes a les femelles, però aquest sistema fracassa en el 90% de les ocasions.

El secret de les llavors de Borderea chouardii és que resulten molt atractives per a les formigues perquè  contenen molts lípids (greixos) a la capa de cèl · lules que les recobreix.

Aquesta espècie, relíquia dels temps en què al Pirineu existien llocs amb clima subtropical, va ser descoberta a la dècada dels '50 i és una de les plantes més amenaçades del continent, segons la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea.

L'estudi, en què també ha participat l'Institut de Biociències de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca), s'ha basat en el seguiment durant 17 anys de l'única població coneguda de Borderea chouardii.

Redacció: CSIC- SINC-CREAF

Referència bibliogràfica:

MB García, X. Espadaler & JM Olesen. “Extreme Reproduction and Survival of a True Cliffhanger: the Endangered PlantBorderea chouardii (Dioscoreaceae)”. PloS ONE 12 de septiembre de 2012.