L'impacte humà i el canvi climàtic global alteren l'equilibri biogeoquímic dels llacs d'alta muntanya

Els llacs d'alta muntanya al Pirineu, entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud, també estan resultant afectats per l'impacte humà i el canvi global, tal com mostren Lluís Camarero i Jordi Català, investigadors del'Observatori limnològic dels Pirineus del CSIC en un treball que es publica a Nature Communications.

Aquests efectes es reflecteixen, en concret, en la seva composició química: els canvis en la circulació atmosfèrica han augmentat l'arribada de pols del Sàhara, el que ha incrementat la quantitat de fòsfor atmosfèric que es diposita en els llacs. Aquest increment ha comportat al seu torn un creixement de fitoplàncton, que consumeix el nitrogen excedent en els llacs i el porta a uns nivells inesperadament baixos.

Tot el procés, diuen els científics, està portant a canvis en el fitoplàncton i en l'equilibri biogeoquímic dels llacs, i en última instància a una eutrofització del sistema.

És, a més, un exemple clar de com l'impacte humà arriba a llocs remots i demostra "la necessitat de considerar l'impacte del canvi global sobre els ecosistemes des d'una perspectiva integrada".

El delicat equilibri nitrogen-fòsfor

Per dur a terme el treball, els investigadors han recollit mostres de llacs d'alta muntanya dels Pirineus centrals i orientals, a una altitud mitjana de 2.300 metres. En aquesta zona, a Vielha, està l'Observatori de Limnologia dels Pirineus, unitat que pertany alCentre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC però que es troba físicament al Centre de Recerca d'Alta Muntanya, de la Universitat de Barcelona.

Part de la troballa del treball ha estat trobar en els llacs uns nivells inesperadament baixos de nitrogen. Tal com explica Lluís Camarero, "l'estat 'natural' dels llacs és una limitació del creixement del fitoplàncton per nitrogen". No obstant això, segueix explicant l'expert, "des dels anys 80 la comunitat científica està observant com l'impacte humà ha augmentat la deposició de nitrogen en els llacs i en la pluja, el que es tradueix en fenòmens com la pluja àcida i, en els llacs, a la ruptura de l'equilibri biogeoquímic".

Per això, els científics esperaven trobar en els llacs del Pirineu alts nivells de nitrogen. Sorprenentment, el que han trobat són nivells baixos. Això és el que ha conduït als científics a descobrir que la clau està en l'augment de fòsfor, que comporta el creixement del fitoplàncton i les algues, els quals absorbeixen el nitrogen excedent.

La proporció fòsfor / nitrogen és similar als valors naturals, apunta Camarero, però hi ha un augment considerable d'ambdós elements, el que està conduint a un augment de la productivitat dels llacs i al seu eutrofització, un procés que pot portar a canvis dràstics en la xarxa tròfica d'aquests ecosistemes tan fràgils.

Lluís Camarero és científic titular del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC i Jordi Catalan és professor d'investigació del CSIC al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

 L. Camarero and J. Catalan, “Atmospheric phosphorus deposition may cause lakes to revert from phosphorus limitation back to nitrogen limitation”. Nature Communications. DOI:10.1038/ncomms2125