Les sequeres extremes maten de set els arbres més alts de les selves tropicals

Segons un estudi co-liderat per personal del CREAF publicat aquesta setmana a la revista Nature, les sequeres provocades pel canvi climàtic podrien causar la mort dels arbres més alts dels boscos tropicals. Per primera vegada els científics han identificat que quan hi ha una manca d'aigua prolongada els arbres pateixen embòlies en el seu sistema circulatori i els arbres moren de set.

Un equip de recerca internacional co-liderat pel Dr. Patrick Mair, de la Universitat d'Edimburg i el Dr. Maurizio Mencuccini, investigador ICREA al CREAF, adverteix que si durant les pròximes dècades les pluges disminueixen tant com es preveu, els sistemes de transport de l'aigua dels arbres de la selva tropical podrien col·lapsar-se i provocar-los embòlies mortals. Els resultats de l'estudi publicat a Nature fan palès que ni tan sols la selva amazònica resistirà sequeres intenses o de llarga durada.

Fins ara, no s'havien identificat els mecanismes que conduïen a aquests arbres a la mort durant els episodis de sequera. Investigacions prèvies havien suggerit que la manca d'aigua provocava que els arbres no poguessin elaborar suficients sucres per alimentar el seu metabolisme, de manera que morien d'inanició. Ara, gràcies a aquest estudi co-liderat pel Dr. Maurizio Mencuccini s'ha pogut saber que no moren de fam si no de set, a causa de les embòlies que es creen dins del seu sistema circulatori.

A la selva ser baixet et salva la vida

"Cal imaginar que quan la terra s'asseca durant un període de sequera prolongada, l'aigua de dins dels conductes dels arbres està sota una gran tensió. Aquesta tensió pot provocar que dins dels arbres es trenqui el fil continu d'aigua que hi ha en els seus conductes i es formin bombolles que bloquegin la circulació portant-los a la mort, similar al que passa amb les embòlies humanes ", explica Mencuccini.

A causa de la seva alçada, els arbres més alts són molt més vulnerables a les embòlies que els arbres petits, que són capaços de sobreviure a ella amb més facilitat.

Aquest ha estat l'estudi de més llarga durada dut a terme en una selva tropical. Durant 13 anys els investigadors van fer un treball de camp exhaustiu per avaluar l'impacte de la sequera en els arbres a l'Amazones. Gràcies a diverses tècniques, van supervisar els nivells de sucre dels arbres i el rendiment del seu sistema de transport d'aigua. Els investigadors van trobar que els arbres afectats per sequeres de fins a deu anys tenien la mateixa quantitat de sucres en el seu interior que els arbres que havien viscut en abundància d'aigua durant el mateix període de temps. Igualment es va observar que els arbres afectats per sequera creixien a un ritme normal fins al moment de la seva mort, pel que tenien prou sucres per alimentar el seu metabolisme. Aquestes observacions signifiquen que la fam no va ser la causa de la mort.

En perill la capacitat de segrestar carboni de les selves amazòniques

La descomposició dels arbres morts per aquest tipus de embòlies inevitablement comportarà una gran descàrrega de diòxid de carboni a l'atmosfera. "Aquest fet es veuria agreujat si tenim en compte que si moren els arbres més alts, en un futur, les selves tropicals estarien poblades amb menor densitat, i no eliminarien tan CO₂ de l'atmosfera", comenta des del CREAF Mencuccini.

L'estudi va ser finançat pel Natural Environment Research Council, el Consell Nacional d'Investigació del Brasil, la Unió Europea i el Consell d'Investigació d'Austràlia. L'obra va ser codirigida per la Universitat d'Edimburg, la Universitat Federal de Pará, Brasil i el CREAF, i es va dur a terme en col·laboració amb la Universitat Nacional d'Austràlia, les universitats de Leeds i Oxford i centres de recerca de Brasil.

Dr. Lucy Rowland, de l'Escola de Geociències de la Universitat d'Edimburg, i primer autor de l'estudi, conclou: "Els boscos tropicals tenen un paper clau i influencien el clima global i regional. Comprendre la manera en què els arbres de la selva tropical responen als canvis a llarg termini en el seu entorn és essencial per millorar les prediccions dels impactes del canvi climàtic al món".

Article:

L. Rowland, A. C. L. da Costa,D. R. Galbraith,R. S. Oliveira,O. J. Binks,A. A. R. Oliveira,A. M. Pullen,         C. E. Doughty,   D. B. Metcalfe,            S. S. Vasconcelos, L. V. Ferreira,Y. Malhi,J. Grace,M. Mencuccini& P. Meir, Death from drought in tropical forests is triggered by hydraulics not carbon starvation,  Nature (2015) doi:10.1038/nature15539