La desforestació que va patir l'Illa de Pasqua va ser gradual i no només atribuïble a la pressió humana

Investigadors de l’ICTJA-CSIC, del CREAF i de la Universitat de Barcelona han extret diverses mostres de sediments del fons de diferents llacs amb una sonda. Amb aquests testimonis han  pogut reconstruir els canvis ambientals dels  darrers 3.000 anys d’història climàtica, ecològica i cultural de l'illa. Els registres de pol·len que s’havien utilitzat fins el moment eren discontinus i donaven la falsa idea que la desforestació de l’illa havia estat sobtada i provocada exclusivament per la sobreexplotació humana.

Fins ara, es pensava que la desforestació total i sobtada de l'Illa de Pasqua fa un miler d’anys va ser causada per una sobreexplotació dels recursos naturals per part dels habitants de l’illa i que aquest fet va provocar el col·lapse de la seva civilització ancestral.  Ara, un equip de científics format per investigadors de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i el CREAF han aconseguit reconstruir el que ha passat durant els últims 3.000 anys gràcies a l’estudi de mostres de sediments dels tres gran llacs i molleres de l’illa (antics craters volcànics). Aquests testimonis subterranis han constatat que la desforestació no va ser sobtada, sinó gradual, i que no va passar a tota l'illa al mateix temps. La novetat, publicada a la revista Frontiers in Ecology and Evolution, qüestiona les hipòtesis tradicionals sobre la història de l'Illa de Pasqua.

Els científics que estudien els canvis ambientals en el passat extreuen mostres de terra amb grans sondes i n’analitzen els sediments acumulats durant anys al fons dels llacs. Les característiques de les diferents capes en profunditat, com el contingut en pol·len o la seva composició, expliquen com era el llac antigament. A partir d’aquí, es pot inferir com era el paisatge i el clima en el moment en el qual es van dipositar aquells sediments.

Aquesta és la tècnica que han utilitzat per dur a terme aquesta recerca i la novetat rau en què s’han pogut recuperar testimonis de sota terra que preserven els sediments dels darrers mil anys sense discontinuïtats. Són mostres intactes que no tenen forats temporals provocats per episodis erosius per sequeres o altres causes. D’aquesta manera han pogut reconstruir el que ha passat durant els últims 3.000 anys sense interrupcions en la línia temporal i constatar que la desforestació no va ser sobtada, sinó gradual, i que no va passar a tota l'illa al mateix temps.

Els testimonis de terra han revelat que a l’illa hi van haver diferents episodis de canvis de vegetació relacionats amb canvis a la matèria orgànica acumulada al sòl.

Segons els testimonis de sediments en aquesta època també s'hi van produir canvis climàtics rellevants, com ara sequeres pronunciades, que podrien haver jugat un paper important en la desforestació i en la societat de l’illa. "Això qüestiona les interpretacions clàssiques de degradació ecològica i cultural únicament per causes humanes" assegura Valentí Rull, investigador de l'ICTJA-CSIC i primer autor de l'estudi, i afegeix “sembla ser que una llarga i gradual successió de canvis climàtics, ecològics i culturals interrelacionats haurien conduït a la situació actual".

Fins ara s’havien utilitzat registres incomplets

Fins ara, la hipòtesi sobre el col·lapse ecològic i cultural es basava en estudis de pol·len de registres lacustres que presentaven discontinuïtats de centenars d’anys. En aquests s’apreciava un canvi radical en el paisatge, una substitució sobtada de boscos de palmeres per praderies de gramínies, però no la naturalesa i complexitat d’aquest. Per tant, segons els científics de l’estudi calia complementar l’anàlisi pol·línic amb altres indicadors per tal de reconstruir els canvis de precipitació, per exemple. En una illa tan petita i aïllada, a 3.000 km del continent, els ecosistemes són molt sensibles als efectes combinats de l’activitat humana, l’arribada de noves espècies i la variabilitat climàtica.

ARTICLE

Rull, V., Cañellas-Boltà, N., Margalef, O., Pla-Rabes, S., Sáez, A., and Giralt, S. Three millennia of climatic, ecological and cultural change on Easter Island: an Integrative overview. (2016) Frontiers in Ecology and Evolution, 4, doi: 10.3389 / fevo.2016.00029.