Les sequeres acumulades des del desembre passen factura als boscos catalans

La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.

Aquest mes de setembre es pot observar que els boscos de moltes comarques no es troben en un bon estat de salut a causa de la sequera acumulada des de l’hivern passat i agreujada durant l’estiu. Els ecòlegs del CREAF que treballen en la xarxa DeBosCat preveuen que les afectacions d’enguany seran com a mínim tan greus com les del 2012, que fins ara havia estat el pitjor any registrat des que va començar el projecte DeBosCat el 2010.

Els científics del CREAF i el cos d' Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han reprès aquest setembre el seguiment anual de l’estat de salut dels boscos de Catalunya, en el marc del projecte DeBosCat. Un cop finalitzi  es realitzarà un informe que valorarà quins boscos presenten aquests efectes de la sequera. «Preveiem que en algunes zones hi haurà una afectació important, però sembla que els boscos de comarques com La Garrotxa i l’Alt Empordà, que en altres ocasions havien quedat malparats, enguany no presenten problemes» tranquil·litza Mireia Banqué, investigadora del CREAF.

Els efectes de la sequera apareixen abans en boscos de roure i faig

«La sequera té uns efectes més immediats en els arbres de fulla plana. Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d’aigua» explica Banqué.

Algunes rouredes de la comarca d’Osona ja han pres la coloració marronosa, com també determinades regions de faig de  l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Montseny on, fins i tot, havien perdut part de la fulla a l’agost. Aquestes zones ja van patir un episodi d’estrès hídric sever l’any 2012.

Globalment no cal alarmar-se: l’avançament de la pèrdua de fulles fa que el període de creixement de l’arbre sigui menor, però no implica una mort directa de l’individu. Un cop arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres afectats rebrotaran i el verd cobrirà de nou els boscos.

L’acumulació de períodes secs repercuteix en l’estat dels pins, fins i tot anys després

Els pins no renoven tot el fullatge cada any, per tant han de sobreviure a la sequera d’una altra manera: resistint-la. Algunes espècies com el pi pinyer estan adaptades a climes secs i els efectes de la falta d’aigua no apareixen d’immediat, però sí que es van acumulant i poden manifestar-se a llarg termini. A més, a mesura que el pi pateix aquests períodes desfavorables, es va debilitant i pot morir per altres causes. «Creiem que al Maresme la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors. Com que els arbres estan debilitats per la manca d’aigua, fongs i alguns insectes perforadors han aprofitat i els han infectat» declara Banqué des del CREAF. Ara queda esperar els resultats de la campanya DeBosCat a mitjans d’octubre que confirmin totes aquestes sospites.