Un estudi en el que ha participat l'investigador Constantí Stefanescu, revela que la papallona migradora dels cards fa un viatge més difícil del que s’esperava. Les proves amb elements químics demostren que vola d’Europa cap al Marroc, però que també pot arribar fins al Sahel, travessant l’enorme desert del Sàhara.

Desplega les seves ales i emprèn un llarg viatge, en ocasions de més de 4.000 km. Travessa muntanyes, mars i fins i tot el conegut desert del Sàhara. És Vanessa cardui, la papallona migradora dels cards. Un estudi publicat aquest dimecres 5 d’octubre a la revista Biology Letters confirma que aquests lepidòpters són capaços de fer una migració ben complicada: una part de la població vola fins al Marroc, però una altra pot fer-ho fins al Sàhara, en busca de les millors temperatures per reproduir-se. El descobriment s’ha fet gràcies a la participació d’investigadors de l'IBE i de la Universitat Western Ontario de Canadà, que han analitzat els isòtops (uns elements químics característics) de papallones d’Europa, Marroc i diversos països de l’Àfrica subtropical.

Les papallones migradores del card d’Europa i del Sàhara es troben al Marroc

Fins ara es creia que la papallona Vanessa cardui feia un viatge des d’Europa fins al Marroc per trobar les condicions òptimes per reproduir-se i morir. Ja resulta impressionant la quantitat de km que separa ambdues zones i que la papallona recorre, però ara l’estudi, en el que ha participat Constantí Stefanescu, del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, aclareix que hi ha alguna cosa més darrera d’aquesta gran migració.

A la tardor, quan les temperatures a Europa comencen a disminuir, Vanessa cardui vola fins al Magrib per poder deixar els seus descendents en una zona que asseguri la supervivència. Algunes poblacions d’aquest lepidòpter, en canvi, decideixen seguir la seva aventura i travessar el desert del Sàhara fins al Sahel. Allà s’hi reprodueixen en acabar l’època de pluges, però quan les erugues es transformen en papallona ja ha arribat l’època seca, poc adequada per sobreviure. Així que han de volar fins al Marroc, on les temperatures encara són estables i conserven certa humitat. Un cop hi arriben, es reuneixen amb les cries de les papallones que ja s’havien quedat al Marroc i per això els ecòlegs s’hi troben una concentració massiva d’exemplars.

Els isòtops permeten seguir el viatge de les papallones

Els isòtops estables són formes especials d’un determinat element químic, el nucli del qual té un nombre de neutrons diferent de l’usual. Molts especialistes els utilitzen per estudiar els moviments migratoris dels animals, i és el cas d’aquesta investigació amb Vanessa cardui.

En aquest estudi internacional s’han triat isòtops d’hidrogen, anomenats deuteri, que s’incorporaren en les erugues de la migradora dels cards. Un cop l’eruga es transformi en papallona, i viatgi, estarà marcada i els investigadors podran seguir el seu recorregut. D’aquesta manera, reconeixen quin és l’origen de cada individu i per primer cop poden demostrar que no era únicament europeu.

ARTICLE

Stefanescu C., Soto D.X., Talavera G., Vila R., Hobson K.A. (2016). Long-distance autumn migration across the Sahara by painted lady butterflies: exploiting resoure pulses in the tropical savannah. Bilogy Letters. DOI: 10.1098/rsbl.2016.0561