El Consell Comarcal del Maresme configura un comitè format per trenta-tres professionals que assessorin en matèria d’emergència climàtica. Entre aquestes persones es troben les investigadores del CREAF Mireia Banqué, Annelies Broekman, Eduard Pla i Sandra Saura. La xifra es preveu que incrementi, amb la intenció de configurar un coneixement òptim sobre les singularitats del Maresme i que cada cop més expertes aportin la seva perspectiva en àmbits com els boscos, l’ecologia, les inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, etc. 

Entre les funcions del comitè es preveu donar suport, proposar i avalar les estratègies que la comarca pot adoptar per adaptar-se davant la situació climàtica i ambiental. Entre els primers passos per fer-ho, s’ha acordat una metodologia de treball amb el CREAF i s’ha establert una agenda de reunions. El passat 17 de febrer va tenir lloc la primera trobada de la Mesa de Treball per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb el comitè científic durant tota una jornada. 

La constitució del Comitè Científic del Maresme és molt valuosa. Per una banda, és un clar exemple de la necessitat per part de les administracions locals de tenir coneixement basats en l’evidència científica, que els permeti un millor disseny de les polítiques de gestió del territori i la seva implementació. D’altra banda, aquest comitè també posa de manifest les ganes que té el personal de recerca de veure l’impacte en la societat dels seus estudis. Traslladar-los de l’àmbit acadèmic i que no quedin tancats en un calaix

ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF

Des del Consell Comarcal del Maresme comuniquem que l’objectiu és disposar en quatre mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat de la comarca per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments. Així, entre totes les institucions s’acabaran prioritzant les actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, l’increment de l’ús de les energies renovables i l’augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. “Hi ha el desig de sortir dels eslògans sobre el canvi climàtic i entrar en processos de transformació que puguin realment reduir la vulnerabilitat local i millorar la qualitat de vida de les persones”, expliquen.