Cada vegada són més les persones que consideren que l'art té la capacitat d'enriquir enormement la producció científica generant i transmetent coneixement a través dels sentits i les emocions. Així ho ha reconegut el 20è Congrés Internacional de Botànica celebrat a Madrid el juliol de 2024, que ha atorgat un premi al millor pòster sobre art i ciència a una proposta en aquesta línia en la qual ha participat Paula Bruna, investigadora del CREAF i de l'Institut Botànic de Barcelona. Entre els 2.300 treballs presentats s'ha triat el pòster interactiu elaborat a 6 mans per Bruna juntament amb Pol Fernández i Iván Pérez-Lorenzo, investigadors de l'Institut Botànic de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

El seu treball aprofundeix en com l'art pot ser una eina per a la recerca científica a través de 3 muntatges artístics que es basen en 3 recerques en botànica. D'una banda, es mostra com les repeticions d'elements dins del genoma de certes plantes generen un llenguatge visual que recorda a les formes de comunicació alienígena de la pel·lícula Arrival. Per un altre, una composició audiovisual convida a observar les activitats nocturnes dels artròpodes sobre els capítols de milfulles des d'un altre punt de vista. Finalment, una maldestra coreografia evidencia que la globalització ha convertit en invasores a algunes espècies vegetals creant una espècie de "fito-monstres" moderns, al més pur estil de Mary Shelley.

Una coreografia que ens adverteix de la nostra responsabilitat davant les invasions biològiques

Les primeres expedicions botàniques de la humanitat són l'origen de l'expansió de moltes espècies que ara classifiquem com a invasores. A través de "A modern dance", la investigadora Paula Bruna proposa connectar dues espècies vegetals, la Araujia sericifera i la Kalanchoe × houghtonii, respectivament amb dos clàssics literaris: L'Estrany Cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Stevenson, 1886) i Frankenstein o El modern Prometeu (Shelley, 1831).

D'una banda, l'Araujia sericifera, també anomenada planta cruel, presenta una narrativa dual que Bruna relaciona amb la història del llibre de Stevenson. El cultiu d'aquesta espècie es promou activament a l'est de Sud-amèrica, ja que afavoreix la proliferació de la papallona monarca. En canvi, al sud d'Europa es considerada una espècie invasora a causa dels greus problemes que provoca als boscos i els cultius.

D'altra banda, en 1930 l'horticultor A.D. Hougthon buscava crear una espècie de Kalanchoe més prolífica i resistent. El resultat dels seus encreuaments al laboratori va ser la Kalanchoe × houghtonii o mare de milions. De la mateixa manera que passa a la novel·la de Shelley, el "monstre" amb nom del seu creador surt del laboratori, genera estralls i acaba sent perseguit. La mare de milions és ara considerada una de les espècies invasores amb més poder d'expansió del món.

A la instal·lació de Bruna, totes dues espècies dansen de forma maldestra una música moderna composta per sons que ens connecten amb el nostre desig il·limitat de produir, posseir i controlar. D'aquesta manera, la peça reflexiona sobre la responsabilitat dels humans en aquesta coreografia fito-zombi.