Qui viu en un bosc madur?

L’any 2010 es va popularitzar el programa de televisió ‘¿Quién vive ahí?’, que mostrava la vida en diferents cases de diferents persones. En cada capítol coneixíem com era una casa rústica o una casa al mar i jo sempre em quedava amb les ganes de que algú ensenyés LA GRAN CASA DEL BOSC. Doncs avui obrim la porta dels boscos madurs i descobrim qui hi viu i com; des dels bolets, fins als ocells pica-soques i els petits microorganismes que viuen a la fusta morta. 

Els boscos madurs són aquells que han mantingut una dinàmica lliure de petjada humana (o gairebé) durant molts anys– i això inclou que s’hi puguin donar petites accions com podria ser un aprofitament de fusta o de llenya. Segons els resultats científics, aquest creixement “lliure” dota al bosc d’una estructura i composició molt beneficioses, que permeten que hi hagi unes condicions d’humitat i temperatura ben controlades i estables i donen la possibilitat de que s’hi estableixin ésser vius que requereixen d’unes condicions ambientals molt específiques. Aquests trets fan que el bosc sigui molt resilient davant dels canvis ambientals, com pot ser l’augment de temperatures, una sequera extrema o l’arribada d’una espècie invasora. A més, aquests ecosistemes tan especials també acaben allotjant espècies poc habituals i que moltes vegades estan en perill d’extinció. Per exemple, és el cas de l’escarabat ermità (Osmoderma eremita).

Més enllà d’aquesta descripció dels boscos madurs, volem posar el focus en un punt clau: són punts calents de biodiversitat. Gràcies als atributs que tenen els boscos madurs, com que hi ha molta fusta morta al terra o en peu, hi viuen arbres vells excepcionals i coexisteix una bona varietat d’arbusts i arbres, hi podem trobar una diversitat tremenda d'ocells, fongs, ratpenats... I és que, com més diversitat d’hàbitats hi hagi, més tipus d’espècies pot acollir. És qüestió és oferir moltes opcions a les espècies!

Si el bosc madur és la casa que us volem ensenyar, cada atribut és una porta màgica que aporta un munt de beneficis, així que volem repassar-ne alguns i explicar qui els aprofita:

• Fusta morta grossa. Una de les estrelles dels boscos madurs. La podem trobar al terra o en peu i més del 25% de les espècies del bosc depenen d’ella en algun moment de la seva vida. Per exemple, és el refugi preferit del picot negre i el mussol pirinenc i la font de refugi o aliment d’alguns escarabats saproxílics - que prenen aquest nom precisament perquè depènen de la fusta- i dels bolets de soca (com Phellinus robustus).
• Arbres grans excepcionals. Els arbres amb un gran diàmetre acostumen també a ser bastant alts, i això dona protecció a alguns ocells com el voltor negre (Aegypius monachus) per a que facin el niu allunyats del terra.
• Espais oberts. Quan un bosc segueix la seva dinàmica natural, van apareixent i desapareixent alguns petits espais oberts – per exemple quan moren els arbres ben grans i deixen l’espai buit – i això és molt beneficiós per algunes espècies que volen ombra i llum alhora, com la mosca Volucella inflata, que prèn el nèctar de les flors que apareixen en aquests espais nous, o els llangardaixos que busquen algunes hores al sol. També el llorer de Sant Antoni (Epilobum angustifolium) una planta herbàcia que podem trobar als Pirineus.
• Microhàbitats de la fusta. Les formes, escletxes i forats que fa la fusta envellida al bosc poden ser hàbitats per a molts animals i plantes. Com que es tracta d’hàbitats de tan petita mida, inclosos dins d’altres hàbitats més grossos com el bosc, prenen el nom de microhàbitats. I són un caramel per a la vida del bosc. Se n’aprofiten ratpenats com l’orellut septentrional (Plecotus auritus), els coleòpters que busquen matèria orgànica entre els plecs de la fusta, les salamandres que s’amaguen entre els forats de les grans arrels, el liquen Chrysohtrix candelaris que s’instal·la a l’escorça i el gat salvatge que reposa als caus que hi apareixen.
• Complexitat estructural. Un dels trets diferenciadors d’un bosc madur que ha crescut amb llibertat és que manté arbres de diferent mida i edat al llarg de tot el perfil vertical i en cada estrat hi ha arbres de diferents espècies segons la seva tolerància a l’ombra i la competència dels veïns. Tenir totes aquestes “capes” significa molta diversitat d’ambients, cadascun amb característiques pròpies, però ordenats a la perfecció en l’espai, i ideal perquè cada ambient aculli a diferent fauna i flora. La biodiversitat que en sorgeix (i especial de bosc madur) és sobretot “de mida petita”, però també se’n poden beneficiar alguns mamífers, com el ratolí de bosc que troba refugi i aliment als estrats de terra; l’esquirol comú, que busca el menjar en molts estrats i  puja a les capçades dels arbres; el liró, que troba caus en els troncs, i el talpó roig, que estima el sotabosc ben dens per amagar-se i trobar fruits secs al terra.  

Malgrat tots els beneficis per a la biodiversitat que tenen els boscos madurs, són un bé escàs a Catalunya. Segons l’informe Estat Natura que es va publicar al 2020 de la mà de l’Observatori del Patrimoni Natural, el grau de maduresa dels boscos del país és de 2,3 punts sobre 10 i només ocupen un 2% dels boscos de la mediterrània (dades de la FAO). Per aquest motiu, alguns projectes com REDBOSQUES, CUSTFOREST o BIORGEST busquen mètodes i eines per conduir cap a la maduresa alguns dels boscos que ens envolten. Només així podrem tenir també tots els beneficis que són capaços d’aportar i podrem seguir obrint les portes del bosc per ensenyar les meravelles de quién vive ahí.