El món avança cap a una modelització climàtica més precisa, una formulació de polítiques més equitativa i una producció d'aliments més sostenible, gràcies al projecte Imbalance-P, amb Josep Peñuelas, Michael Obersteiner, Ivan Janssens i Philippe Ciais.
Quan de petita a l’Àngela Ribas li demanaven què faria quan fos gran, contestava que volia anar a la universitat. Una atracció que ella qualifica gairebé de mística, que connecta amb l’atracció pel coneixement i la descoberta, i que actualment manté intacta.
Islàndia va ser colonitzada fa uns 1.000 anys per víkings, un poble navegant i negociant que li va capgirar l'economia. Però els nouvinguts també van deixar una empremta en l'entorn natural que mai més s’esborraria, igual com molts d’altres pobles que establerts a illes d'arreu del món.
Entre 1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.
L'informe sobre l'estat del clima 2020 l'ha presentat la secretària executiva de la Convenció Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Patricia Espinosa. Es fa cada any des de 2017 i s'adreça a la comunitat científic-política internacional.
Un estudi de revisió liderat per la UAB i el CREAF conclou que els nanoplàstics canvien la composició i diversitat funcional del microbioma intestinal en vertebrats i invertebrats. Els efectes de l'exposició extensa i a llarg termini als nanoplàstics observats en models animals podrien ser aplicables als humans.
La necessitat d’una ciència inclusiva, el biaix dels rànquings, la pèrdua de cervells i la responsabilitat en formar persones centren un debat amb els 4 investigadors del CREAF inclosos a l’índex Clarivate de The Web of Science 2020 entre els més citats.
Un nou estudi publicat a Science posa en evidència que l’efecte fertilitzant de l’excés de CO2 sobre la vegetació disminueix a tot el món. La manca d’aigua i nutrients limita l’enverdiment observat els darrers anys i pot fer que augmentin ràpidament les temperatures i els nivells de CO2 a l’atmosfera i, com a conseqüència, hi hagi canvis climàtics cada vegada més greus.
L'estudi, liderat per científics del CSIC i del CREAF, ha analitzat la correlació entre dieta i càncer en, almenys, mig centenar de països, des de 1960 fins al 2017 i ha creuat bases de dades mundials d'institucions com la FAO, l'OMS i l'ONU.
L’organització científica americana American Geophysical Union (AGU) ha destacat l’investigador Josep Peñuelas com a membre distingit de l’any 2020, “per la seva dedicació i contribució excepcional a les ciències de la Terra i l'espai i per haver-hi contribuït a avançar mitjançant la recerca i la innovació”.
