Entrevista a Alejandra Morán Ordóñez, integrant del projecte INFORMED

És ecòloga del paisatge i s’ha incorporat a l’equip d’investigadors d'InForest, la joint research unit del Centre Tecnològic Forestal  de Catalunya (CTFC) amb el  CREAF en el marc del projecte INFORMED. Ha fet un llarg recorregut per arribar-hi, des de les muntanyes cantàbriques, passant pel continent australià, fins a la conca mediterrània. Ara, contribuirà a estudiar els efectes del canvi global sobre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, lligats als boscos mediterranis.

Alejandra Morán Ordóñez. Va completar el seu doctorat a la Universitat de Lleó sobre els canvis en els usos del sòl a les muntanyes cantàbriques. A continuació va marxar cap a Austràlia, on va aconseguir un contracte postdoctoral a la Monash University i després a la Universitat de Melbourne, al Centre d’Excel·lència per les Decisions Ambientals (CEED) de l’Australian Research Council (ARC). Ara, després de tres anys, torna de les antípodes per incorporar-se al CREAF i al CTFC en el marc del projecte INtegrated research on FOrest Resilience and Management in the mEDiterranean (INFORMED).

En què consisteix la teva tasca, com a ecòloga del paisatge?

En la meva recerca estudio els canvis que es produeixen en el paisatge. Aquests canvis poden tenir un origen natural, però també antropogènic, és a dir, lligats a l’activitat humana, com són els canvis d’usos del sòl. Per fer-ho, utilitzo eines d’anàlisi estadístic amb imatges de satèl·lit i altres dades (climàtiques, topogràfiques, etc.) que permeten estudiar com afecta tot això a la biodiversitat, tant en l’espai com en el temps.

Vas començar la teva trajectòria al nord d’Espanya. Quin era el teu focus d’interès en aquella època?

Durant el meu programa de doctorat a la Universitat de Lleó, estudiava com havien canviat els usos del sòl a les muntanyes cantàbriques en resposta als canvis socioeconòmics que es van produir durant la segona meitat del segle XX. Em vaig centrar en els serveis ecosistèmics (els beneficis que la natura aporta al benestar de les persones) que oferien els hàbitats semi-naturals. Estudiava com influenciaven les pràctiques tradicionals de gestió del medi (fonamentalment la transhumància amb ovelles) en la composició del paisatge. En aquell cas, el paisatge era un mosaic de brolles, matollars i pastures.

Després vas col·laborar durant uns anys amb el ARC-CEED a Austràlia. En què consistia allà la teva recerca?

Avaluàvem els efectes del canvi global sobre la biodiversitat australiana en biomes molt diferents entre sí, des de la sabana tropical fins a les zones àrides.

Al CEED vaig tenir la oportunitat de treballar amb referents mundials en modelització de la distribució d’espècies i en anàlisis de decisions, que són dues metodologies que s'utilitzen per estudiar els efectes del canvi global sobre la biodiversitat.

Ara que has tornat de les antípodes, t’incorpores a InForest. Com perceps aquest canvi?

Estic emocionada per la oportunitat de col·laborar amb el CREAF i amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. M’encanta aprendre el funcionament i els valors de sistemes ecològics diferents i aquesta és una ocasió per poder aplicar els meus coneixements a l’estudi dels boscos mediterranis. Els trobo molt interessants com a cas d’estudi, tant per la seva bellesa com per llurs valors culturals i biològics, així com l’estreta relació que mantenen amb les poblacions humanes.

Quina és la missió dels investigadors que treballeu en el projecte INFORMED?

INFORMED cerca desenvolupar un marc conceptual per predir els efectes del canvi global sobre la regió mediterrània, a diferents escales espacials i temporals.

És una manera d’integrar la recerca sobre la gestió i sobre la resiliència dels ecosistemes, és a dir, la capacitat superar les pertorbacions al llarg del temps i tornar al seu estat original. D’altra banda, proposarà unes línies bàsiques a seguir per aplicar aquest mètode a casos concrets dins la conca mediterrània.

Es segueix alguna metodologia en particular per arribar a aquest objectiu?

S’utilitza el sistema de generar escenaris, és a dir, simular situacions futures com a resultat d’un conjunt de circumstàncies possibles (biofísiques, demogràfiques, climàtiques, econòmiques, etc.) en un entorn concret. Aquests escenaris tindran en compte l’evolució socioeconòmica del lloc i identificaran els factors principals que regulen els canvis ambientals i que tenen un particular impacte sobre la dinàmica forestal. A partir d’aquí es porta a terme l’estudi de casos per trobar les estratègies polítiques, de governança, etc., més adequades per la bona gestió del medi natural enfront al canvi global.

Qui més hi participa?

Efectivament, no estem sols en aquesta comesa. El projecte està dirigit per un consorci de quinze membres pertanyents a deu països a ambdues bandes del Mediterrani. Entre tots es reuneix una experiència multidisciplinària equilibrada entre els àmbits de l’ecologia (incloent-hi la genètica, l’ecologia funcional i l’ecologia de comunitats), la gestió forestal, la governança i l’economia. Alguns dels investigadors del CREAF que participen en el projecte són els líders del cas d’estudi de Catalunya, com ara Javier Retana del CREAF, Lluís Coll  (CTFC-CREAF) i Lluís Brotons (CTFC-CREAF).

Com es distribuiran els resultats i quina repercussió social tindran?

Els coneixements obtinguts serviran per desenvolupar estratègies de gestió que ajudin a augmentar la resiliència dels ecosistemes.

La informació que obtinguem durant els tres anys de realització del projecte nodrirà directament l’avaluació regional de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics de la Plataforma Intergovernamental de la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics per a Europa i Àsia Central (IPBES). De fet, Lluís Brotons n’és l’autor principal. A partir d'aquí, les polítiques de gestió enfocades en incrementar la resiliència dels ecosistemes ajudaran a mantenir els  beneficis que aquests ens aporten, amb totes les seves implicacions socioeconòmiques.

Entre Catalunya i Austràlia: et costaria escollir on fer la teva recerca?

He de reconèixer que la meva experiència a Austràlia va ser excel·lent, tant professionalment com personalment. A més, per a una ecòloga del paisatge, és un indret fascinant amb entorns diversos i espectaculars. Tot i així, és molt lluny dels meus orígens (Astúries) i trobava a faltar la vella Europa, amb la seva cultura i els seus paisatges. Estic ansiosa per descobrir els secrets naturals i les delícies catalanes i dels seus voltants. A més, encara conservo la meva debilitat pels entorns alpins i subalpins... em fa veritable il·lusió explorar els Pirineus.

Autora: Laia Núñez Casillas