Els terrenys degradats restaurats amb fangs de depuradora segresten fins un 37% més de carboni

Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i la UAB conclou que restaurar terrenys degradats amb fangs de depuradora ajuda a segrestar carboni al sòl. Aquests residus orgànics milloren l'estructura del sòl i afavoreixen el creixement de la vegetació, que posteriorment s'incorpora al sòl en forma de carboni  orgànic.

Les activitats extractives tenen un efecte destructiu al sòl. Per aquest motiu, un cop finalitzada l'explotació del mineral és necessari rehabilitar el terreny afectat per recuperar la seva fertilitat i facilitar el desenvolupament de la vegetació. Un equip d'investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona ha comprovat que afegir fangs residuals de les depuradores (EDAR) a terrenys degradats per activitats mineres millora la qualitat del sòl i augmenta i accelera el segrest de carboni a mitjà termini. Durant l’estudi s’ha comprovat que els sòls restaurats amb fangs segrestaven 26 tones de carboni per hectàrea i any en comparació amb les 19 tones que segrestaven els sòls sense fangs.

L'estudi, presentat al VII Simposi Nacional sobre Control de la Degradació i Restauració de Sòls, s'ha centrat en una pedrera situada entre Alcover i Mont-Ral (Tarragona) i ha comparat el contingut de carboni d'un sòl adobat amb fangs EDAR, afegits l'any 1996, amb un sòl sense adobar.

La major part del carboni dels fangs de depuradora es degrada fàcilment, per això fins ara es discutia si aquests fangs són útils per millorar el segrest de carboni al sòl a llarg termini. Tot i així, els fangs de depuradora tenen una altra fracció de carboni que es manté estable al sòl. "Hem vist que la quantitat de carboni orgànic del sòl no només incrementa un cop s'han afegit els fangs EDAR, com era d’esperar, sinó que va augmentant al llarg d'aquests divuit anys de durada de l'experiment", remarca Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i coautor de l'estudi.

L'estudi obre les portes a potenciar encara més l'ús controlat d'aquests residus en la restauració, ja que segons els investigadors també es podria aplicar en altres emplaçaments degradats.

Els investigadors expliquen que els fangs de depuradora,a banda de emmagatzemar el carboni, milloren l'estructura del sòl i aporten nutrients que permeten el creixement de les plantes. "Bona part del carboni que trobem al sòl 18 anys després, prové de la vegetació que s’ha desenvolupat en aquestes zones gràcies a l’aplicació dels fangs. A mesura que la vegetació es mor s’incorpora al sòl, on el carboni d’aquestes restes vegetals queda retingut durant molt de temps”, diu Vicenç Carabassa.

No tots els fangs són aptes

Els fangs que s'obtenen en les estacions de depuració d'aigües són rics en nitrogen i fòsfor i s'utilitzen principalment per fertilitzar sòls agrícoles. "Per aquesta raó és important no aplicar-los en dosis excessives, ja que aquests elements podrien contaminar les aigües superficials i subterrànies. A més, cal tenir en compte que contenen metalls pesants i altres contaminants i per això és molt important conèixer-ne el contingut i avaluar l’aptitud dels fangs abans d’aplicar-los al sòl", comenten els autors.

La restauració és obligatòria

Totes les empreses mineres estan obligades a restaurar els espais afectats per l'activitat extractiva, segons marca la legislació des de 1981. En el cas de les pedreres, com que habitualment no disposen de sòl amb una qualitat suficient per restaurar el terreny degradat, es recomana utilitzar els materials de rebuig de la pròpia explotació, prèviament mesclats amb matèria orgànica fertilitzant,sempre i quan aquests materials compleixin amb uns mínims de qualitat.

Autora: Marina Torres Gibert