El 10% de les espècies exòtiques catalogades són invasores

La base de dades del projecte EXOCAT, que coordina el CREAF per encàrrec de la Generalitat, té més de 1.100 espècies exòtiques registrades a Catalunya, 111 de les quals catalogades com invasores. Aquesta base de dades és una eina de referència per millorar les polítiques i les mesures de gestió de les invasions biològiques.

El Departament de Territori i Sostenibilitat i el CREAF, han presentat en roda de premsa la primera base de dades oberta de les espècies exòtiques presents a Catalunya, classificades segons el seu estat d’invasió. Aquesta base de dades, que té més de 1.100 espècies exòtiques registrades, forma part del projecte EXOCAT que publica informes des de 2012.

"No totes les espècies exòtiques són invasores. Cal recordar que, perquè una espècie exòtica es converteixi en invasora s’ha d’establir amb èxit al territori, és a dir, reproduir-s’hi, i després s’ha d’estendre i augmentar en efectius", explica Joan Pino, subdirector del CREAF i responsable del projecte EXOCAT. Sovint, que això passi és només qüestió de temps. Per això, els experts adverteixen que la resposta ràpida i la prevenció són clau i gairebé l’única estratègia per evitar l’expansió d’aquestes espècies i els seus impactes sobre la biodiversitat, l’economia o fins i tot la salut humana.

Fitxes i mapes de distribució

La base de dades d’EXOCAT, consultable des de la web del projecte, proporciona informació diversa, com ara fitxes i mapes de distribució per a les més de 1.100 espècies exòtiques identificades fins ara a Catalunya.

El 38% d’aquestes són espècies que no han aconseguit, encara, formar poblacions estables. Tot i això, n’hi ha detectades 111 (un 10% del total) que han aconseguit estendre’s pel territori i que estan catalogades com invasores. Si comparem aquestes xifres amb les del 2012 podem confirmar que les espècies catalogades com invasores s’han estabilitzat, ja que llavors eren 110, un 12% del total de 939 espècies registrades. D’altra banda, un 14% de les espècies exòtiques han arribat a establir-se però no han iniciat cap procés d’expansió. Els experts alerten que de la tercera part de les espècies només se sap que han estat introduïdes en algun moment, però es desconeix el seu estat actual.

L’escalfament global, però especialment la transformació del territori i els moviments de persones i mercaderies entre territoris, ha afavorit l’arribada i la instal·lació d’espècies exòtiques. Entre 2012 i 2016 EXOCAT ha incorporat 161 noves espècies, part de les quals poden ser considerades noves introduccions, mentre que d’altres possiblement ja hi eren però no havien estat detectades fins ara.

Les espècies exòtiques es concentren a les regions metropolitanes, litorals i prelitorals, on la gran densitat de població i la llarga tradició comercial afavoreixen l’arribada de noves espècies. A més, el clima suau i la intensa i continuada transformació del territori (urbanització, abandonament de conreus, etc.) ofereixen moltes oportunitats per què s’instal·lin.

Recentment han arribat i s’han expandit molts invertebrats, com el conegut mosquit tigre (Aedes albopictus), la papallona defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) o el pugó groc (Sipha flava). Potser l’espècie més coneguda i recent és la vespa asiàtica (Vespa velutina), que es va detectar a l’Alt Empordà el 2011, possiblement provinent del sud de França, i s’ha estès per les comarques del nord-est. Aquesta vespa pot provocar un greu impacte en el sector apícola per la mortalitat que provoca a les abelles de la mel.

Model predictiu

El cas de la vespa asiàtica posa de relleu la importància que pot tenir EXOCAT en la gestió de les invasions. Dins d’aquest projecte, el CREAF va fer un model predictiu del seu risc d’invasió, que identifica les àrees més vulnerables a la invasió, i els esforços de prevenció i control més adients. El model ha estat adaptat a escala nacional i forma part de la Estrategia para el control, gestión y posible erradicación del Avispón Asiático o Avispa Negra en España.

A partir del 2010, les dades d’EXOCAT constaten un procés de colonització incipient però preocupant del coipú des del sud de França, on l’espècie és molt abundant, fins a terres gironines.

Entre els mamífers destaca el cas del coipú (Myocastor coypus), un rosegador sudamericà que havia estat detectat a Catalunya durant la dècada del 1970, però del qual no se’n coneixien poblacions establertes. Actualment s’ha estès per l’Alt Empordà, amb poblacions més o menys consolidades als Aiguamolls de l’Empordà, i s’han detectat exemplars al curs mitjà del riu Fluvià, a les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.

Cerca de nous col·laboradors

En un futur proper, EXOCAT vol ser un node central en la futura Xarxa d’Alerta de les Espècies Exòtiques a Catalunya, la qual es coordinarà amb la de tot l‘Estat. Aquesta xarxa incorporarà protocols de detecció i actuació ràpida, que són els realment efectius en el control de les invasions biològiques. Per fer-ho, caldrà mantenir i ampliar una xarxa de col·laboradors estesa per tot el territori que nodreixin la base de dades que suporten aquests protocols.

Cal tenir present que les dades recopilades a EXOCAT han estat proporcionades per més de 100 experts, entre els quals hi ha científics, tècnics i molts naturalistes afeccionats. Per aquest motiu, en un futur proper, EXOCAT tindrà noves eines que permetran que els tècnics de l’Administració i la ciutadania en general incorporin dades al sistema.

Vídeo de la roda de premsa de presentació de l'EXOCAT