Deu mesures per evitar l'abandonament de la carrera acadèmica després de la maternitat

Sovint, els desafiaments relacionats amb la maternitat fan que moltes científiques abandonin l'acadèmia després del seu primer fill. De fet, estudis realitzats als Estats Units apunten al fet que al voltant del 50% de les científiques d'aquest país deixa la ciència després de la maternitat. Per abordar aquesta problemàtica, un grup de científiques espanyoles, que també són mares, proposa deu mesures urgents que haurien d'adoptar les institucions acadèmiques per promoure un ambient que freni aquest abandonament. El treball s'ha publicat recentment a PLOS Computational Biology i l'ha liderat el Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant (UA), amb la col·laboració del CREAF, entre altres centres de recerca.

"El benefici d'implantar moltes d'aquestes idees no ho serà només per les mares i pares trans, sinó també per pares, cuidadors de persones dependents, dones i fins i tot la comunitat acadèmica en general", Esther Sebastián-González, investigadora del Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant (UA) i primera autora.

Les pautes que proposa l'article inclouen diversos aspectes que busquen alhora empènyer l'equilibri entre la vida laboral i personal i augmentar les oportunitats d'avanç professional. Entre altres, millorar el suport durant l'embaràs, la cura infantil i lactància i la fase escolar; accions destinades a organitzar, flexibilitzar i distribuir equitativament les activitats de recerca i docència i mesures per facilitar el creixement professional de les mares, lluitant així contra els problemes de salut mental, discriminació i assetjament. També destaca la necessitat d'una major representació de les dones a la ciència, incloses les mares, "perquè la igualtat és un dret fonamental i, a més, hi ha treballs que certifiquen que els entorns de treball diversos són més productius i innovadors", apunten les autores.

"La igualtat és un dret fonamental i, a més, hi ha treballs que certifiquen que els entorns de treball diversos són més productius i innovadors", apunten les autores.

L'article ha estat liderat Esther Sebastián-González, investigadora del Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant (UA). També compta amb la participació d'Eva Graciá, del Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH); Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CREAF en el moment de l'estudi, que actualment fa recerca a la Universitat de Bern i la Universtat de Lausanne; Irene Pérez-Ibarra, de l'Institut Agroalimentari d'Aragó (IA2), centre mixt de la Universitat de Saragossa i el CITA d'Aragó; Ana Sanz-Aguilar, del Departament d'Ecologia i Evolució de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i Mar Sobral, del CRETUS-Centre Interdisciplinari de Recerca en Tecnologies Ambientals de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

"La diversitat d'idees i punts de vista és un dels pilars clau que ha fet avançar la ciència fins als nostres dies. Implementar mesures que promoguin un sistema acadèmic més igualitari on les dones tinguem la mateixa representació i veu que els homes és clau per avançar cap a un coneixement més holístic del món i una societat més justa. Està demostrat que el sistema té un coll d'ampolla en la progressió de la carrera científica de les dones i que eliminar-lo implica implementar mesures que despenalitzin la decisió de les dones de ser científiques i mares o cuidadores".

Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CREAF en el moment de l'estudi, que actualment fa recerca a la Universitat de Bern i la Universitat de Lausanne.

Deu mesures clau

L'estudi destaca els següents punts:

1. Suport durant l'embaràs
Les institucions han de proporcionar sistemes de suport integrals, que incloguin recursos, orientació i adaptacions per ajudar les dones durant el procés de l'embaràs. Aquest suport ha d'estendre's més enllà de les consideracions físiques i abordar també els aspectes emocionals i professionals.

2. Polítiques de llicència parental flexibles

Implementar llicències parentals remunerades que siguin flexibles i respectuoses amb les eleccions individuals. Aquestes polítiques també han de fomentar una cultura d'inclusió i suport per a tots els cuidadors.

3. Instal·lacions de cura infantil i lactància

Establir instal·lacions de cura infantil i espais dedicats per alletar o extreure llet per permetre les mares continuar amb el seu treball acadèmic, alhora que tenen cura dels seus fills. Aquestes instal·lacions han de ser de fàcil accés, per promoure també una perfecta integració de la vida laboral i familiar.

4. Organitzar les activitats del departament en horari escolar

Sempre que sigui possible, les reunions o activitats del departament han de realitzar-se en horari escolar per facilitar l'assistència de mares i pares. Permetre la participació en línia a seminaris i reunions també és una manera d'ajudar a la conciliació.

5. Flexibilitat d'horari de treball

Oferir flexibilitat en els horaris de treball permet gestionar eficaçment responsabilitats professionals i personals. Aquesta flexibilitat pot incloure opcions de treball remot o horaris ajustables, per a adaptar-se a les diverses necessitats dels pares que treballen.

6. Adaptació de les pràctiques docents

Adaptar les pràctiques docents als pares amb nens petits per promoure la inclusió i garantir que les mares puguin participar activament en els seus compromisos acadèmics. Proporcionar assignacions d'ensenyament alternatives, conferències gravades o oportunitats d'aprenentatge asíncron beneficia tant a les mares com a altres estudiants amb diverses responsabilitats.

7. Donar suport al creixement professional

La implementació d'accions positives per donar suport a les carreres acadèmiques de les mares és crucial per abordar les penalitzacions professionals associades amb la maternitat. Això pot incloure programes de tutoria, oportunitats de finançament i polítiques d'extensió de la tinença dissenyades específicament per a secundar i retenir dones talentoses al món acadèmic.

8. Prioritzar la salut mental

Establir programes i recursos integrals de salut mental com a mesura essencial per abordar els desafiaments únics que pateixen les mares acadèmiques. Facilitar l'accés a serveis d'assessorament, tallers de gestió de l'estrès i iniciatives per trobar l'equilibri entre el treball i la vida promou el benestar general de les mares al món acadèmic.

9. Lluitar contra la discriminació i l'assetjament

Difondre i fer complir els protocols contra la discriminació i l'assetjament és crucial per crear un entorn segur i inclusiu per a totes les investigadores i investigadors. Les institucions acadèmiques han de promoure activament una cultura de respecte, igualtat i tolerància zero a qualsevol forma de discriminació o prejudici basat en el gènere o la maternitat.

10. Distribució equitativa de la càrrega de feina

Garantir una distribució justa de la càrrega de feina i les responsabilitats evita sobrecarregar les dones i promou la igualtat d'oportunitats per al creixement professional. Les institucions acadèmiques han de lluitar per la transparència i l'equitat en l'assignació de tasques i garantir que la càrrega de feina estigui equilibrada entre tot l'equip.

"El benefici de la implantació de moltes d'aquestes idees no ho serà només per les mares i pares trans, sinó també per pares, cuidadors de persones dependents, dones i fins i tot la comunitat acadèmica en general. És imperatiu que les institucions acadèmiques prenguin mesures pro actives per fomentar la igualtat de gènere i empoderar a totes les persones, incloses les mares, en el desenvolupament de les seves carreres científiques", explica Esther Sebastián-González.

Font de la nota: Universitat d'Alacant.

Article de referència:

Sebastián-González E, Graciá E, Morán-Ordóñez A, Pérez-Ibarra I, Sanz-Aguilar A, Sobral M. 2023. “Ten simple rules for a mom-friendly Academia”. PLOS Computational Biology (2023). https://journals.plos.org/ploscompbiol/article/metrics?id=10.1371/journal.pcbi.1011284