El ‘Grup del Clima – Aliança d’Estats i Regions’ destaca Catalunya com a exemple en àmbits com el transport, l’eficiència energètica, la governança, i l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic. Aquests dos darrers són punts en els quals el CREAF hi participa activament, col·laborant amb l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic i coliderant l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic.

L’any 2005 es va crear The Climate Group – States & Regions Alliance, una coalició internacional que engloba més d’un centenar de marques, empreses i institucions internacionals, i governs regionals. És un dels agents a nivell mundial amb més impacte i influència en el debat sobre el clima. Participa activament en propostes de desenvolupament de polítiques i estratègies de desenvolupament sostenible. El Grup del Clima treballa sobretot a nivell subestatal i regional per aconseguir una acció global que ajudi veritablement a reduir el canvi climàtic.

La Generalitat n’és un membre destacat i el Climate Group destaca certs aspectes per els que Catalunya és un bon referent. Concretament lloa els incentius al transport híbrid i elèctric; l’objectiu de reducció de les emissions de CO₂ un 40% l’any 2030, i un 80% del conjunt de gasos d’efecte d’hivernacle pel 2050; l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d’edificis; l’adaptació i resiliència amb l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC); i la participació i ajuda actives en la presa de decisions a través de la recerca, gràcies al projecte de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC).

Com el CREAF participa en les estratègies d’adaptació i resiliència al canvi climàtic?

El CREAF té diversos projectes relacionats amb l’adaptació al canvi climàtic, especialment relacionats amb boscos i aigua, i que coordina juntament amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC). Són en general projectes que ofereixen a agents polítics i gestors la possibilitat de treballar sobre una base sòlida de coneixements i dades científiques.

El 2013 es publicaven els resultats de CANVIBSOC, un recull d’informació científica destinat a tècnics i gestors que avaluava la vulnerabilitat de certes espècies forestals davant el canvi climàtic. Aquest projecte va permetre detectar punts on hi havia manca d’informació, sobretot aquells referents a certes espècies vegetals i al risc que suposen les plagues forestals. A més, destacà que espècies com el faig i el pi roig podrien veure’s greument afectades per sequeres i incendis vinculats al canvi climàtic, pertorbacions a les que l’alzina i el pi blanc serien les més resistents.

Arrel d’aquests resultats i per valorar què suposaria aquesta pèrdua i modificació de certs boscos, va sorgir el ForESmap. Aquest projecte, presentat el passat 1 d’abril, és una col·lecció de mapes que valoren la quantitat i qualitat dels serveis ecosistèmics a escala municipal per a tota Catalunya. Conèixer quins són els beneficis que ofereixen els boscos ha de ser clau per a una millor gestió i ordenació del territori. Per això, veure com canvien al llarg del temps aquests serveis ecosistèmics, quina és la seva tendència, és un dels propers objectius del projecte. I, de fet, s’usaran els mapes generats per als Plans d’Ordenació de Recursos Forestals (PORFs), una eina de gestió forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

A més, el 2014, el CREAF i l’OCCC van publicar l’informe tècnic C-BOSC sobre els estocs de carboni i la capacitat d’embornal dels boscos actuals. Aquesta era una eina destinada a la mitigació dels efectes del canvi climàtic, a partir de les projeccions per l’any 2050 segons dos escenaris futurs, un d’optimista i un de pessimista.

Actualment, a més, hi ha en marxa el projecte Life-MEDACC, que estudia diferents mesures innovadores d’adaptació al canvi climàtic. Per fer-ho monitoritza i experimenta amb zones boscoses de les conques del Segre, la Muga i el Ter. A través de diverses estratègies de gestió forestal es vol avaluar la seva eficiència i la seva capacitat per ajudar a l’estalvi i gestió de l’aigua en els sistemes agroforestals i urbans de les properes dècades.

El CREAF participa en la governança

Finalment, a partir de 2010 es va posar en funcionament l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, amb la voluntat de coordinar les vuit grans regions pirinenques. D’aquesta manera es pretenia posar en comú i  unificar el coneixement previ en matèria d’aigua, boscos, biodiversitat, clima i riscos naturals. A més, es va publicar un Informe d’Adaptació al Canvi Climàtic, un dels objectius principals de l’OPCC. Amb l’elaboració de l’informe es pretenia fer un recull d’estratègies d’adaptació existents per a sistemes muntanyosos, que fossin aplicables als Pirineus, amb recomanacions i consells destinats als diferents òrgans gestors.