#FenoDato busca ciutadans per seguir com el canvi climàtic altera el ritme de la natura

Experts en clima, botànics, geògrafs i ecòlegs del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formaran a ciutadans per seguir els canvis estacionals que observin a la natura. Així ajudaran als científics a estudiar els efectes del canvi climàtic en animals i plantes. La sortida de les flors, la caiguda de les fulles o l'arribada d'algunes aus seran alguns dels canvis que s'estudiaran. Un cop entrenats, els ciutadans podran realitzar aportacions a les xarxes d'observació fenològica espanyola i europea.

19 de gener de 2016. Aquest 2016 el CREAF i la UAB coordinaran un nou projecte de ciència ciutadana per estudiar els ritmes de la natura. Durant el projecte, els ciutadans aprendran a recollir dades fenològiques i podran convertir-se en voluntaris que ajudin els científics en l'estudi dels impactes del canvi climàtic sobre les plantes i els animals. El projecte de divulgació finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) es dinamitzarà a través de Twitter, d'aquí el seu nom: #FenoDato.

La fenologia estudia la relació entre el clima i els canvis en els cicles biològics de les plantes i els animals, com ara la floració, l'aparició d'insectes i la migració de les aus. Per als científics és molt important saber si aquestes fases fenològiques s'avancen o s'endarrereixen. Aquesta informació els aporta pistes sobre com els animals i les plantes estan responent als canvis climàtics i permeten fer prediccions útils per a la gestió dels espais naturals o dels cultius, per exemple.

#FenoDato Vol formar un planter d'observadors fenològics capaços de seguir el ritme de la natura i de nodrir les grans xarxes de seguiment fenològic nacionals i internacionals. Els usuaris hauran d'observar detingudament la naturalesa i anotar acuradament la data i el lloc en el qual les espècies canvien el seu estat: migracions de les aus, floració de les plantes, maduració de fruits, hibernacions, caiguda de fulles, etc. Un cop tinguin la informació, podran fer arribar les observacions utilitzant la plataforma on-line per registrar observacions vinculades a Twitter.

Per als científics és molt important saber si aquestes fases fenològiques s'avancen o s'endarrereixen. Aquesta informació els aporta pistes sobre com els animals i les plantes estan responent als canvis climàtics.

El sistema i les metodologies de recollida de dades utilitzaran des del principi criteris i protocols internacionals d'estandardització. "FenoDato treballarà en estreta col·laboració amb els representants de la Xarxa fenològica de Catalunya del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la Xarxa fenològica de l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEmet) i la xarxa internacional Pan European Phenology DataBase", comenta Joan Masó, investigador del CREAF que coordina el projecte. Totes les dades alimentaran un mapa d'observacions propietat de tots els usuaris que seguirà les directrius comunitàries sobre dades obertes. De fet, la Comissió Europea està promovent que les contribucions dels projectes de ciència ciutadana com aquest s'incloguin en el Sistema de Sistemes Global d'Observació de la Terra (GEOSS). Aquest sistema proveeix de les dades necessàries per a la presa de decisions en temes de canvi climàtic als departaments de medi ambient dels principals governs mundials.

Per al projecte s'han seleccionat espècies representatives, conegudes i fàcils d'identificar: l'ametller, la rosella, el cirerer, l'alzina, l'olivera, el romaní, el pi blanc o les orenetes, entre d'altres. "Aquestes espècies són adequades per iniciar-se en el seguiment fenològic pel fet que són abundants a l'Espanya peninsular i més presenten fases fenològiques que poden ser identificades de forma clara i inequívoca" explica Miquel Ninyerola expert en bioclimatologia a la UAB.

El canvi climàtic està canviant el ritme de la natura

Més enllà de les repercussions socioeconòmiques, el canvi climàtic està afectant a la natura. "Se sap que la distribució d'algunes espècies està canviant i que el sistema pol·linitzador-floració s'està desajustant", comenta Miquel Ninyerola, "Però, els últims mesos hem viscut amb molta intensitat un efecte sorprenent: el ritme de la natura s'ha desajustat , les fulles es mantenen en els arbres caducifolis, algunes espècies floreixen abans de temps o els óssos han deixat d'hivernar, per posar exemples ".

Segons Ninyerola, aquest any s'han batut molts rècords. Ha estat un dels anys més càlids i més secs de tota la sèrie observacional de l'Observatori Fabra (des de 1914), situat a prop del Tibidabo, per posar un exemple proper. Tot i que és difícil relacionar esdeveniments regionals amb el fenomen de El Niño, hi ha indicis que aquest esdeveniment està afectant realment el nostre clima: El Niño del període 2014-2015 presenta un patró semblant o fins i tot superior en intensitat al de l'any 1997, un any que va tenir una climatologia extrema amb sequeres i inundacions abundants. No hi ha consens en la comunitat científica sobre si el canvi climàtic està incrementant el nombre d'esdeveniments de El Niño (un fenomen que recordem que es produeix en cicles naturals espaiats per dècades), però sí que hi ha indicis científics que la seva intensitat s'incrementa amb el canvi climàtic. Una bona manera de participar en aquests estudis és prendre dades fenològiques com el que proposa la nostra aplicació ciutadana #Fenodato. D'aquesta manera podrem aportar coneixement de llocs on les estacions meteorològiques amb bones dades temporals no arriben.

Web: www.fenodato.net

Twitter: https://twitter.com/FenoDato