Aquest any 2020, Catalunya ha tingut una àrea cremada per incendis extremadament baixa, de les més baixes des que es tenen registres. A falta de les dades definitives, es creu que estarà al voltant de 135 hectàrees. D'altra banda, els Bombers de la Generalitat han cremat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites en diversos punts estratègics de gestió.
El passat 16 de novembre, els responsables dels centres de recerca de Catalunya es van reunir amb Ramon Tremosa per debatre sobre un fons d'inversió público-privat que impulsi la transferència de coneixement de la recerca del país. Des del CREAF hi va assistir el director, en Joan Pino Vilalta.
Més de 4.400 espècies terrestres i d'aigua dolça estan amenaçades pels canvis en el règim d'incendis. Tot i que moltes espècies estan en risc per l'augment de la freqüència i intensitat de foc, la seva eliminació pot ser perjudicial per a algunes formes de vida i ecosistemes.
L’organització científica americana American Geophysical Union (AGU) ha destacat l’investigador Josep Peñuelas com a membre distingit de l’any 2020, “per la seva dedicació i contribució excepcional a les ciències de la Terra i l'espai i per haver-hi contribuït a avançar mitjançant la recerca i la innovació”.
L'estudi, liderat per científics del CSIC i del CREAF, ha analitzat la correlació entre dieta i càncer en, almenys, mig centenar de països, des de 1960 fins al 2017 i ha creuat bases de dades mundials d'institucions com la FAO, l'OMS i l'ONU.
Crear i validar una metodologia per generar observatoris de ciència ciutadana és el fil conductor del projecte europeu Ground Truth 2.0, que ha treballat amb 4 observatoris a Europa (Bèlgica, Espanya, Països Baixos i Suècia) i 2 a l’Àfrica (Kènia i Zàmbia) en condicions operatives reals.
Compartim una entrevista que ha fet la comunicadora científica Marta Vila a la Mariona Ferrandiz, del CREAF i la UAB, i la Laia Lloch, del projecte arquitectònic col·lectiu Urbanins. Com ha de ser una ciutat sostenible? Dintre respostes!
L’abella solitària Flavipanurgus venustus viatja pels matolls mediterranis, s’apropa a una flor, olora una altra, però s’alimenta exclusivament de l’estepa cresta (Cistus crispus). Memoritza el color rosa intens de les seves flors, l’aroma particular que desprenen i les busca per tot el prat. Tenir un cervell més gran podria ajudar-la a tenir aquesta precisió.
L’observatori ciutadà RitmeNatura du a terme una campanya especial de tardor, anomenada PhenoTandem, que busca unir observacions fenològiques realitzades per persones amb imatges de satèl·lit. L’objectiu és validar les imatges fetes des de l’espai i ‘entrenar’ els satèl·lits per a que en el futur puguin fer observacions fenològiques de gran abast i en llocs de difícil accés. Participa-hi!
