La investigadora del CREAF ha guanyat el premi pel projecte “Replantegem entorns escolars”, per implicar l’alumnat en l’elaboració de propostes per reverdir els seus patis.

Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i professora del Departament de Biologia Vegetal, Biologia Animal i Ecologia (BABVE) de la UAB, ha estat una de les 15 persones guardonades en la primera edició dels Premis de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona.

A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d'estudis científics "The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards "

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

En el marc del Dia Internacional dels Boscos us presentem un reportatge de fons sobre els boscos madurs. Què són i per què poden funcionar com petites vacunes contra el canvi climàtic i global? Cal gestionar-los? Com?

Controlar l’abast dels afluents dels llacs proporciona informació valuosa sobre el risc de contaminació i, alhora, contribueix a millorar la producció d’aigua potable i a preservar la sostenibilitat ambiental. Aquest és l’objectiu del projecte europeu WQeMS.

Després d'un any de confinament al món, estan disponibles els resultats del projecte ornitho.cat, impulsat amb l'objectiu d'entendre els efectes del tancament en la natura. Un treball científic en què hem col·laborat amb l'Institut Català d'Ornitologia i publicat a Proceedings of the Royal Society B.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va crear, per celebrar el seu 140 aniversari, el premi NAT a la divulgació de les ciències naturals. El premi NAT 2020 ha estat per Ramon Folch i Guillén, un dels biòlegs més lúcids i interdisciplinaris d'aquest país.

La primera parada passa al segle XIX i porta nom de dona: Ellen Swallow. Ens ambientem al segle XIX, fotos en blanc i negre, l’acadèmia científica americana de la Massachusetts Institute of Technology (MIT) i l’alemanya dominada per homes amb barba, armilles negres i rellotges de butxaca.

Entre  1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.