Les comarques de l’Anoia i el Bages van patir un greu incendi el juliol de 2015, que va cremar 1.235 ha. Les zones de pi blanc on prèviament s’havien fet aclarides s’estan recuperant amb més èxit pel que fa les espècies rebrotadores. La regeneració de pi blanc és més modesta i heterogènia però se’n pot trobar arreu.
Les característiques de la vegetació prèvia, els úsos del sòl que se n'hagin fet i el comportament del foc durant l'incendi, a més de l'orientació i el pendent del terreny, són factors que influeixen molt en com es regenera un bosc cremat. Aquesta és la conclusió principal de la tesi doctoral de Santi Martín-Alcón, del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, dirigida per l'investigador associat al CREAF Lluís Coll.
La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 , propietària i gestora d'aquesta zona forestal, ha designat una comissió tècnica, en la qual hi és present el CREAF, per recuperar el bosc. Es farà una regeneració natural a la major part del bosc, alhora que es destinaran algunes zones per a la reforestació amb nous arbres. El bosc de Can Deu esdevindrà un laboratori per comparar diferents estratègies de regeneració.
L'equip de la unitat mixta InForest, format pel CTFC i el CREAF, ha publicat les primeres imatges amb drons de la zona cremada de l'incendi d'Òdena del passat mes de juliol que es va cremar més de 1.200 hectàrees. InForest és pioner en
Les primeres estimes fetes sobre el terreny indiquen que la quantitat de llavors que poden arribar al terra després de l’incendi d'Òdena està entre 250.000 i 400.000 pinyons per hectàrea, fins i tot en zones amb baixa densitat de pins força joves.
Presentem un nou document divulgatiu de la sèrie de publicacions sobre la gestió del bosc després del foc. En aquest cas, el document parla de la gestió en bosquines d'arboç, i és el resultat dels treballs fets per la Lídia Quevedo per a la seva tesi doctoral i d'un estudi del CREAF i la Diputació de Barcelona.
Ja podeu consultar les gravacions de les ponències de la XI Jornada CREAF-SCB-ICHN, celebrada l'11 de novembre d'enguany a la seu del IEC, amb el títol "Què hem après dels grans incendis del 1994".
En l’XI Jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) discutirem i reflexionarem obertament els punts de vista d’investigadors, tècnics i administracions que tenen competències en la prevenció, extinció, regeneració d’incendis i en la gestió del territori cremat.
Només el 23% de les pinedes de pinassa (Pinus nigra) s'han recuperat de l'incendi del Bages-Berguedà de 1994. Aquestes pinedes estan catalogades com a Hàbitats d’interès comunitari prioritari per la Unió Europea. La major part de les antigues pinedes han estat substituïdes per matollars o per boscos encara molt joves d'espècies arbòries rebrotadores, com ara l'alzina, el roure de fulla petita o el roure martinenc.
Aquestes publicació són el resultat de gairebé deu anys de seguiments de treballs silvícoles que s’han realitzat a diferents comarques centrals de Barcelona en el marc de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el CREAF.
