Igual que la sortida del sol, la sortida de les fulles a la primavera és un moment poètic de la natura que sempre ens ha meravellat. Ens recorda les fases de la natura, inexorables i puntuals. Una puntualitat, però, que s’està veient afectada pel canvi climàtic, que avança la sortida de les fulles cada cop més, un fet que té conseqüències en els arbres i efectes globals en el cicle del carboni i el canvi climàtic.
L'aigua és un recurs vital per a tots els organismes vius, i els vegetals no en són una excepció. Molts animals poden desplaçar-se per aconseguir aigua, però la gran majoria de les plantes estan arrelades a terra, cosa que ha fet que se les hagin hagut d'empescar per aconseguir i guardar l'aigua de formes inimaginables.
A causa del canvi climàtic cada any enregistrem temperatures més elevades i les precipitacions s’estan tornant escasses. Aquest canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions com ara incendis forestals i plagues, posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món i especialment els de les zones de clima mediterrani que estan patit un augment de les condicions d’aridesa. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?
