Tres anys després del temporal Glòria
Avui, 20 de gener, es compleixen tres anys de l’inici del Glòria, una de les borrasques que ha impactat a Catalunya més fortament els últims anys. Des de la ciència, Annelies Broekman del CREAF alerta que hem de normalitzar aquests temporals i posar en marxa accions per adaptar-nos-hi. La seva visió és que la restauració de la natura i la governança amb el territori serà allò que ens defensi a llarg termini, perquè en aquests episodis extrems el riu i el mar reprenen allò que és seu i hem d’estar preparades per preveure i pactar com assumir els danys inevitables. Això representa un canvi de paradigma per la societat, que implica deixar les activitats a les planes d’inundació i a primera línia de mar, replantejar l’ús i abús que fem de l’aigua i recuperar els entorns naturals que hem destrossat i hi estan relacionats: les dunes, les lleres dels rius i les zones de transports dels sediments riu avall. En aquest marc, la nova llei de restauració que planteja la Comissió Europea serà una oportunitat per Catalunya que no hem de deixar escapar.
Durant tres dies es van donar ventades de fins a 80 km/h, onades de set metres d’alçada i pluges i nevades abundants.
Mirem enrere per saber cap on hem d’anar. Durant tres dies es van donar ventades de fins a 80 km/h, onades de set metres d’alçada i pluges i nevades abundants. Això, evidentment, va tenir un gran efecte sobre la població, amb passeigs marítims enfonsats, pèrdues econòmiques en camps de cultiu, classes cancel·lades, el confinament de la ciutadania del Baix Ter i tretze persones mortes. D’altra banda, el Glòria també va alterar els ecosistemes naturals, amb diversos rius desbordats –com el Ter, el Fluvià i la Tordera– i l’arribada d’aigua de mar diversos quilòmetres terra endins al Delta de l’Ebre. Ara, amb perspectiva, què hem après? En parlem.
Un futur amb més Glòries
Els tres dies de Glòria van ser una situació excepcional per la intensitat del temporal, tot i això, cal recordar que les gotes fredes son absolutament normals a la mediterrània. En aquest cas, ens vam trobar davant d’un fenomen conegut en aquesta conca, però que degut al canvi climàtic era particularment potent i que les prediccions ens diuen que es donarà amb més freqüència. Precisament, Broekman defensa al respecte que “hem de començar a entendre’ls com part del funcionament del territori català i hem d’aprendre a conviure amb el risc que suposen.
"Hem de començar a treure les activitats que fem tot just a la plana d’inundació i a primera línia de mar" explica l'experta del CREAF.
El primer pas per adaptar-nos a aquestes borrasques és minimitzar els danys que tenen sobre els bens i les persones . “Hem de començar a treure les activitats que fem tot just a la plana d’inundació i a primera línia de mar, mentre redibuixem la manera que tenim d’entendre aquests espais”, explica l’experta del CREAF. Evidentment, caldrà re-dissenyar aquestes zones vulnerables que queden destrossades després dels temporals, i pensar-ho implicant a tota la ciutadania, perquè reconstruir, adaptar, reparar i restaurar els danys d'aquestes episodis extrems comporta uns costos econòmics que es faran cada cop més importants i s’ha de valorar conjuntament com afectaran a cada sector. Al respecte Broekman és clara: “la decisió més econòmica és evitar l’exposició i restablir els mecanismes naturals de protecció que hem fet malbé (com les dunes o els sediments dels rius), per tant hem de parlar-ne i involucrar-nos totes per entendre què comporta i buscar solucions que siguin sostenibles en el temps”.
El cas de l’Ebre
Una de les zones més afectades pel Glòria va ser el Delta de l’Ebre; la barra del Trabucador va quedar inundada, els vaixells pesquers no podien treballar, es van destruir les plataformes muscleres, els arrossars van quedar inundats... I de tot plegat ha quedat una consigna encunyada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre: l’Ebre sense sediments és la mort del Delta. Què vol dir això? La nostra investigadora ens ho explica: “L’Ebre és un riu sobreexplotat i no arriben al mar els sediments necessaris per mantenir el delta i les seves dunes i platges. Justament aquesta forma natural és la que protegeix aquest lloc tan emblemàtic dels temporals i si no es restaura podem perdre’l. L’enorme impacte que hi va tenir el Glòria n’és una mostra”.
Un altre punt és l’ús intensiu de l’aigua en tota la conca de l’Ebre. El riu no només està mancat de sediments, sinó que s’han expandit els usos de l’aigua, especialment el regadiu, i els embassaments. “L’explotació que fem constantment de l’Ebre i dels seus afluents provoca que sigui cada cop més vulnerable al futur que ens espera. Hem vist com es trencava el trabucador i un cop passat el temporal, en lloc de restaurar els mecanismes naturals que evitarien noves desaparicions en el temps, tornem a traslladar sorra i a fer servir solucions a curt termini. És una fugida que no ens podem permetre”, declara Broekman. I afegeix, “el delta de l’Ebre és important per a la seva gent, per les espècies de fauna i flora que hi viuen o que hi descansen en les seves migracions i per a la salut del mar; una font de vida imprescindible per a tothom.”
Rius i platges ‘sanes’ ens protegeixen
En la seva totalitat, les platges ens ofereixen multitud de beneficis socials i ambientals
Tenir un sistema costaner sa vol dir que, en primer lloc, tindrem una barrera física per a que les grans onades del temporals marins no arribin a la ciutat i, en segon lloc, que l’aigua re-circuli correctament i no s’inundi tan fàcilment el seu voltant. Més enllà dels casos puntuals de temporals marítims, moment en que posem la lupa en l’estat de salut del litoral, cal que prestem més atenció en el dia a dia dels ecosistemes costaners i la seva actual degradació. Les platges són un sistema que s'estén més enllà de la zona on posem la tovallola i que comprenen la part de mar, la zona de sorra, les dunes i els aiguamolls i llacunes que poden trobar-se adjacents a les dunes – com passa amb les llacunes del delta del Prat –. Enteses així, en la seva totalitat, les platges ens ofereixen multitud de beneficis socials i ambientals com són el lleure, l'oasi de biodiversitat en mig de les ciutats i la protecció, precisament, davant els temporals.
El mateix passa amb els rius, insisteix Broekman, “les avingudes d’aigua tenen una funció regeneradora pel riu i permeten la recàrrega dels aqüífers. A més, mobilitzen els sediment que alimenten les platges i frenen l’erosió que veiem a tot el litoral català. El problema és que hi hem construït al costat i els hem malmès i es fa difícil que compleixin aquesta funció sense causar danys. Hem d’anar cap a un model social i econòmic que posi en valor els sistemes naturals i ens faci recuperar totes aquestes proteccions que ens ofereixen. Hem de protegir la natura per tal que puguem seguir vivint al territori i cada dia tenim més coneixements i eines per fer-ho. Posem-nos-hi".