Com fem front als fenòmens climàtics extrems com la DANA?

Aquests dies estem commocionades per les inundacions que ha causat la DANA a València, Castella la-Manxa, Murcia i Andalusia, entre d’altres regions. Una DANA –l'acrònim de Depressió Aïllada a Nivells Alts– és un fenomen meteorològic habitual a la mediterrània, que també és coneix com a gota freda, però ara s’està tornant molt més virulent per culpa del canvi climàtic i ja estem veient les greus conseqüències. A més,  hem de tenir present que els esdeveniments climàtics extrems com aquest també són més freqüents amb l’escalfament global: si abans apareixia un temporal o un aiguat cada 100 anys, ara ho farà cada 50 o menys. En parlem amb la nostra investigadora Annelies Broekman, especialment sobre algunes de les mesures que cal prendre per fer-hi front des del punt de vista de la gestió d’aigua i l’adaptació.

En primer lloc, les accions més evidents que cal prendre davant aquest augment de fenòmens climàtics extrems fan referència a l’urbanisme. “Hem de fixar-nos molt bé en les zones inundables amb major risc, com per exemple les riberes dels rius o la primera línia de mar, i prioritzar renaturalitzar-les per davant d’afegir més gris. Així incrementarem la resiliència dels territoris davant els fenòmens climàtics extrems. Un cas molt conegut és el de línies de tren que estan arran de mar, que caldrà reubircar-les. I sobretot hem d’abandonar es projectes nous que preveuen seguir construint en zones inundables, com per exemple en deltes o aiguamolls”, comenta Broekman. En la mateixa línia, cal establir espais de deliberació on tots els actors de la societat i els científics puguin redissenyar els usos del territori i revisar els protocols de reconstrucció desprès dels temporals. Actualment es preveu la reposició de les estructures que hi havien, sense estudis d’impacte ambiental ni vulnerabilitat al canvi climàtic. Ara és el moment d’aprofitar els fons per adaptar-nos al nou escenari i és molt important entendre que invertir en renaturalització sempre serà menys costós a la llarga”.

Hem de millorar la gestió dels sistemes naturals aquàtics per minimitzar l’impacte d’aquests esdeveniments a la societat.

En segon lloc, i anant al focus de la qüestió, hem de pensar com millorar la gestió dels sistemes naturals aquàtics per minimitzar l’impacte d’aquests esdeveniments entre la societat. Segons explica la nostra experta en gestió de l’aigua, “les platges, els aiguamolls, les llacunes... els ecosistemes que formen part del litoral ens protegeixen dels fenòmens climàtics extrems, perquè hi estan adaptats. Per exemple, les dunes de les platges tenen un efecte taponador, que fa que es re-circuli l’aigua dels aiguats i no impacti tant intensament. El problema és que el litoral mediterrani està molt malmès i està deixant de complir algunes d'aquestes funcions naturals”. Per això, més enllà de les mesures urbanístiques, per fer front als temporals que han de venir és important recuperar tota aquesta natura que ens protegeix: “hem de restaurar les costes, assegurar-nos que els rius tenen els cabdals ecològics que els hi pertoca i que arriben al mar correctament, dirigint els seus sediments fins als deltes, entre d’altres mesures”.

En definitiva, hem de tornar a la natura l’espai que és seu. Fer més espigons, dics o revestiments són mètodes que segueixen perjudicant la costa i els cicles naturals que s’hi donen i no ens aportaran una solució a llarg termini, que és el que necessitem. De fet, es dissenyen amb unes condicions de referència que el canvi climàtic ja ha canviat. Per això, els grans projectes han de buscar solucions basades en la natura. Pot semblar car en un primer moment, però més cara és la inacció i la reposició d’unes infraestructures que s’aniran trencant periòdicament. Així doncs, recuperar la natura no només implica recuperar les funcions de protecció que ens dona, sinó que també permetrà adaptar-nos més efectivament al futur que ens espera.