Ens hem acostumat a respirar contaminació?

Cada cop que torno a Barcelona em sorprèn molt la olor de fum i l’aire que s’hi respira, la gent no ho nota? Com poden viure aquí? Segur que aquesta reflexió no t’és llunyana i que l’has viscuda tornant de vacances, o visitant aquesta ciutat o altres. La contaminació de l’aire es nota i afecta el benestar i la salut de les persones. Per aquest motiu, el CREAF llança avui una nova iniciativa participativa que vol estudiar com les persones que fan vida a l’àrea metropolitana de Barcelona perceben la contaminació i el verd urbà que els envolta. A través d’una aplicació web molt senzilla que rep el nom de My Dynamic Forest, qualsevol persona que es trobi dins de l'àrea metropolitana podrà respondre, tantes vegades com vulgui, si en el lloc on es troba nota un ambient molt contaminat, sorollós o amb males olors. Així mateix, en una breu enquesta molt intuïtiva es podrà comentar si sents que la contaminació està afectant la teva salut i explicar quines sensacions tenen envers el verda urbà, si creus que hi ha molt arbrat, si està descuidat o si està massa lluny de tu. El CREAF recollirà les dades ciutadanes en una campanya que comença avui i que s’allargarà fins la tardor, tot i que l’aplicació estarà activa de forma indefinida.

Qualsevol persona que es trobi dins de l’AMB podrà respondre, tantes vegades com vulgui, si en el lloc on es troba nota un ambient molt contaminat, sorollós o amb males olors.

La investigadora del CREAF Corina Basnou és la responsable d’aquesta campanya que té per objectiu veure si les persones de l’àrea metropolitana de Barcelona s’estan habituant a respirar un aire contaminat. Si els resultats indiquessin que sí, que ens habituem a conviure amb la contaminació, “seria un greu problema de cares a tenir una ciutadania compromesa i reivindicativa amb les accions per reduir la contaminació, i de retruc afectaria la salut de les persones directament”, comenta Basnou. El canvi d’hàbits individuals, així com la pressió social cap als polítics, són claus per implementar canvis en el model de ciutat que comportin una millora de la qualitat de l’aire.

D’altra banda, recollir com perceben les persones el verd urbà del seu voltant també servirà per veure si a les zones on hi ha més verd urbà la percepció de la contaminació canvia, i s’utilitzarà per gestionar i planificar millor aquestes espais. Aquesta iniciativa forma part del projecte europeu CLEARING HOUSE, un projecte internacional que vol fomentar el verd urbà a les ciutats i que vol demostrar com aquesta solució basada en la natura aporta solucions multidimensionals: regula la contaminació de les ciutats, millora la sensació de benestar de les persones que l’habiten, redueix l’efecte illa de calor i millor la permeabilitat del sòl, entre d’altres.

“La idea és que les ciutats reverdeixin i creïn corredors verds, de dins cap a fora l’entorn. Cosa que podria aconseguir-se amb arbrat viari, parcs, prats urbans, jardins verticals o qualsevol altra forma de verd que aconseguís que la natura fos un continuum. Canviar de pell, passar del gris a un verd capaç de filtrar aire i refrescar”

CORINA BASNOU, investigadora del CREAF

Per fer-ho, el CREAF ha col·laborat en el desenvolupament del disseny de l’aplicació My Dynamic Forest, creada per un dels socis del projecte, la Universitat de Humboldt, Berlín, Alemanya, amb la idea exclusiva de recollir dades sobre percepcions.

Mapa de percepcions

L’aplicació web està activa per qualsevol persona que permeti la seva geolocalització al telèfon mòbil, PC o tauleta i que es trobi, en el moment de fer-la servir, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es pot utilitzar tantes vegades com es vulgui, en qualsevol carrer o espai, i permetrà a la investigadora crear un mapa de sensacions i percepcions sobre com percebem la contaminació de l’aire que ens envolta i quin grau i qualitat de verd sentim que tenim al voltant. La idea és que es cobreixin pobles, ciutats i barris el més diferents possibles, tant a nivell socio-econòmic com a nivell de contaminació i verd. Totes aquestes dades es creuaran després amb dades de satèl·lit i altres fonts sobre contaminació per poder fer recerca més específica que sigui útil per la planificació de les ciutats.

El verd descontamina

Pel que fa al verd urbà, la investigadora té una línia de treball activa en la que està estudiant el paper de la vegetació per filtrar la contaminació de l´aire. Per fer-ho, treballa tant en horts urbans, com en solucions basades en la natura dins de les ciutats, així aquesta enquesta aportarà dades clau per varies estratègies de planificació urbana en les que està treballant amb la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona o l’Ajuntament de Barcelona, com són el Pla Natura Barcelona o el projecte Transformem els patis.  Vinculat amb espais concrets de transformació de les ciutats, aquest estudi també aportarà informació sobre algunes accions concretes de restauració i regeneració urbanes, en termes de millora del verd urbà, salut i qualitat de vida de la ciutadania, com Transformem Meridiana a Barcelona.

"El verd urbà pot ser com l'aparell circulatori de la nostra ciutat, que connecta i ajuda a respirar millor", explica Basnou.

"El verd urbà pot ser com l'aparell circulatori de la nostra ciutat, que connecta i ajuda a respirar millor. I no val un verd qualsevol, ni una gran quantitat, es tracta també de la qualitat. En el cas dels arbres, per exemple, s’han de potenciar els arbres vells sempre que es pugui” explica la Corina Basnou. Els arbres o arbustos, al respirar, extreuen els contaminants gasosos a través dels estomes (les obertures regulables que hi ha a l'epidermis de les plantes per permetre l'intercanvi de gasos i líquids amb l'exterior). També capturen partícules contaminants amb les fulles, sobretot les que són peludes o rugoses, com les de l’alzina o els til·lers, per exemple. D’altra banda, algunes plantes tenen un paper molt important en el que anomenen fitoremediació, que utilitza les plantes per extreure contaminants o disminuir la seva biodisponibilitat al sòl.

A Barcelona altres institucions com ISGlobal, l’ICTA o el mateix CREAF treballen en altres projectes col·laboratius que busquen implicar la ciutadania en recollir dades que puguin donar idees i dades per repensar les ciutats. En són exemple el projecte Replantegem les ciutats, també del CREAF, o el Laboratori de Salut Urbana de ISGLOBAL, o INTERLACE, un espai col·laboratiu d’experimentació, aprenentatge i pràctica per a fomentar la participació comunitària en la construcció de barris més resilients, saludables, sostenibles i inclusius.