Jofre Carnicer presenta els resultats de l’informe de l’IPCC davant la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament 

El passat dimecres 18 de gener, el professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF Jofre Carnicer va presentar els resultats del darrer informe sobre canvi climàtic de l’IPCC, del qual n’és autor, davant la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament. Durant la seva intervenció va destacar la urgència d’una reducció dràstica de les emissions en les properes dues dècades, de l’ordre del 50% per dècada, per tal d’intentar limitar els impactes sobre les societats i els ecosistemes que suposarà un augment de temperatures de més de 1.5 ºC.  

Carnicer va destacar la urgència d’una reducció dràstica de les emissions en les properes dues dècades, de l’ordre del 50% per dècada

En una intervenció d’una hora i mitja amb ronda de preguntes de les diputades i diputats assistents inclosa, Carnicer va mostrar els punts principals de coneixement que tenim actualment sobre canvi climàtic i global i va fer un focus en l’impacte sobre la biodiversitat.  Aquesta informació prové dels darrers documents de l’IPCC, el panell internacional que compta amb la participació independent de científiques i científics de tot el món i fa un assessorament de més de 34.000 estudis que han passat el filtre de la revisió per parells –més conegut com peer review, de anglès. En l’anàlisi de la biodiversitat s'inclouen dades d’una base de dades de més de 100.000 espècies d’animals, fongs i plantes amb els models de reducció de la seva àrea de distribució en funció dels canvis de temperatura i el risc associat d’extinció. En aquest sentit, l’expert va expressar una dada preocupant al voltant d’aquestes espècies en risc d’extinció: si no es redueixen dràsticament les emissions i s’assoleixen els escenaris d’augment elevat de temperatures, és a dir de 3 a 4 ºC de temperatura mitjana o superiors, s’espera un augment notable del risc d’extinció, amb una reducció de més del 50% de l’àrea de distribució en moltes de les espècies analitzades. 

El canvi climàtic tindrà impactes sobre la pesca, per la baixa de producció marina, i sobre l'activitat agrícola, per l'augment dels impactes de les temperatures elevades sobre els conreus 
i dels impactes dels cops de calor sobre la salut humana 
en horari de treball en ambients exteriors

D’altra banda, l’ecòleg del CREAF i la UB va revisar els impactes en els oceans i en el cas d’Europa i la Mediterrània, tot recordant que per primer cop un informe de l’IPCC va dedicar un capítol especial a la conca mediterrània per la seva vulnerabilitat. A escala global, si no es redueixen les emissions i arriben a un escenari de més de 3 ºC, els impactes que tindria el canvi climàtic sobre el sector de la pesca són molt preocupants, ja que podria disminuir més d’un 20% la producció marina, afectant sobretot als nivells tròfics superiors (que s’inclouen en la dieta de moltes persones). Així mateix, es donarien canvis globals en la distribució d’espècies marines i en els patrons espacials de riquesa d’espècies al planeta (els coneguts com a gradients de biodiversitat). Altres sectors fortament impactats en aquests escenaris d’escalfament elevat serien l’agrícola i forestal, perquè es reduiria la capacitat de treball de les persones que treballen camps de conreu i ambients exteriors i afectaria àmplies zones del planeta, sobretot en àrees tropicals i subtropicals. Aquesta reducció en la capacitat de treball en ambients oberts es produeix per l’efecte directe de temperatures extremes i de les onades de calor (>35 ºC) en la salut humana. A més a més, la compareixença va mostrar que els nous règims d’onades de calor impactaran sobretot durant l’estiu, que és una de les èpoques de més producció dels cultius. Pel que fa al sector forestal, es van revisar també dades recents que documenten l’augment del risc d’incendis detectat en els nostres boscos. 

Els reptes de planificar polítiques públiques a llarg termini 

En l’àmbit de la conca mediterrània, Carnicer explica com l’informe descriu que els indicadors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de compliment dels drets bàsics humans -salut educació, pobresa, igualtat, medi ambient- són molt asimètrics a la riba sud i nord del mediterrani. Es destaca, doncs, que el Mediterrani té grans contrastos socials, demogràfics i ambientals en una zona geogràfica força acotada. El mateix informe de l’IPCC valora que “la governança a la conca del Mediterrani al voltant de les polítiques ambientals encara és institucionalment molt dèbil”, explica l’investigador.  

El Mediterrani té grans contrastos socials, demogràfics i ambientals en una zona geogràfica força acotada i això complica el ple compliment dels ODS

Finalment, es van repassar els riscos associats a la pujada del nivell del mar, que és un dels components menys reversibles del canvi climàtic en comparació amb l’escalfament atmosfèric que és més reversible i regulable si es redueixen les emissions. D’acord a les dades de l’IPCC, la pujada del nivell del mar es produirà de manera relativament lenta (uns pocs mil·límetres per any), però de manera força irreversible a una escala temporal de centenars d’anys i mil·lennis. Serà més ràpida i greu com més gran sigui l’escalfament atmosfèric. Fins i tot en els escenaris amb una reducció dràstica d’emissions per part de les societats humanes i una estabilització de l’escalfament al voltant de 1.5 ºC, el panell internacional prediu una pujada de al voltant 2-3 metres a molt llarg termini (d’aquí a més de 2000 anys). En la mateixa escala temporal, de 2000 anys, un escalfament atmosfèric de 5 ºC podria comportar una pujada de 19-22 metres.  

Davant aquesta visió a llarg termini dels informes de l’IPCC, durant la compareixença es va debatre com aquests processos suposen un repte polític de planificació a llarg termini en relació al medi costaner, les infraestructures i els 42 milions d’habitants de la costa del Mediterrani que viuen en zones sensible a la pujada del nivell del mar. El canvi climàtic necessitarà diferents polítiques públiques a escales de vàries desenes i centenars d’anys, per exemple, per planificar l’adaptació de les infraestructures costaneres i calcular els riscos de pèrdua d’inversió que pot suposar dissenyar només a curt termini.  

El vídeo es pot recuperar en el canal del parlament (la intervenció d'en Jofre Carnicer és la primera hora i mitja):