El projecte “A peu pels boscos” es basa en l’ús de la percepció com a eina per entendre i viure un ecosistema tan complex com és un bosc. Un conjunt de tallers participatius adaptats i conduïts per un guía expert, permetran que persones amb discapacitat visual millorin els seus coneixements científics en l'àmbit forestal.
Les dades analitzades pel CREAF en el marc del projecte MONTES–CONSOLIDER mostren que en les últimes dues dècades els boscos espanyols han acumulat CO2 a una velocitat mitjana de 5 tones per hectàrea i any. L’estudi facilita un mapa on es pot veure com han canviat els estocs de carboni. Les províncies que acumulen més CO2 als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona que arriben als 2,5 milions de tones de CO2 totals acumulades.
En el marc de l'Any Internacional dels Boscos i amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la gestió sostenible i la conservació dels boscos, el Centre UNESCO de Catalunya, amb el suport de l'Obra Social Catalunya Caixa i la col·laboració del CREAF, ha elaborat unes publicacions divulgatives sobre boscos.
La Secció d’Ecologia de la Societat Catalana de Biologia i l’Institut Forestal Europeu (EFI) proposen aquesta jornada, en la que hi col·labora el CREAF juntament amb el CTFC , per exposaran els reptes i les necessitats de coordinació de les iniciatives REDD+ i FLEGT per a millorar la governabilitat i la gestió sostenible dels boscos.
La majoria de models mecanístics per estimar el creixement dels arbres es basen en el balanç del carboni: els arbres creixen quan la diferència entre el C assimilat i les despeses per respiració són positives i deixen de crèixer quan no ho són.
En aquesta xerrada es qüestiona si aquest model és suficient i es proposen alguns aspectes de la fisiologia dels arbres que ens cal conèixer mes bé per a poder predir-ne amb confiança la seva resposta al canvi climàtic.
Podeu consultar les presentacions que es van dur a terme durant la presentació del llibre “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir”
El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.
Durant el segle passat la concentració atmosfèrica de CO2 va augmentar en 50 parts per milió, provocant un increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les diverses espècies d’arbres que viuen en els boscos d’arreu del món. Tanmateix, aquesta major eficiència en l’ús de l’aigua no ha comportat, en general, un major creixement dels arbres arreu del món i, per tant, tampoc un augment de la seva capacitat d’embornal de CO2 com el que s’asumeix en els models de canvi climàtic.
Quins beneficis proporcionen els procesos relacionats amb el carboni subterrani en l’operativitat dels ecosistemes forestals? En aquesta jornada, organitzada per l’Acció COST FP0803 i la Secció d’Ecologia de la Societat Catalana de Biologia (SCB), es revisarà la situació actual del coneixement en les quatre àrees principals que afecten els procesos relacionats amb el carboni subterrani:
L’augment d’aridesa que prediuen els models climàtics per la Conca Mediterrània afectaria la Península Ibèrica, límit inferior latitudinal de la distribució del pi roig.
