La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.
En total, segons l’últim perímetre facilitat pels Agents Rurals, s’han cremat ja 13826 ha, de les quals un 52 % de les ha són de boscos (principalment sureda i pi blanc), un 18 % matollar i un 21 % són conreus, la resta són vies de comunicació, zones urbanitzades, prats o herbassars.
Què podem esperar del comportament del foc si l’incendi de l’Empordà arriba a l’Alta Garrotxa? Pel que sabem, a l’Alta Garrotxa el foc trobarà una vegetació poc inflamable, però si arriba amb força suficient per provocar la ignició, hi haurà una quantitat important de combustible per alimentar el foc i fer-ne difícil el control i l’extinció.
Us adjuntem la informació que ens facilita el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya elaborat pel CREAF sobre la coberta vegetal de l'Alta Garrotxa.
Us adjuntem informació sobre les cobertes del sòl de l'EIN de l'Alta Garrotxa. Aquest EIN no inclou nuclis de població interns.
Hi ha dues gràfiques, una per les zones forestals, i l'altra per totes les cobertes del sòl, amb taules de superfície en hectàrees i en %.
El CREAF col·labora en el projecte Conviciència, les primeres convivències escolars de ciència i gestió dialogada de conflictes que es fan a Catalunya.
Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d'arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d'unes o altres augmenta el risc d'incendi de la regió. La majoria d'espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d'un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l'incendi, i d'altres, les no germinadores com els llentiscles o l'aladern, rebroten.
