La tercera nota informativa del projecte europeu "Climate Change, Hydro-conflicts and Human Security" (CLICO), en el que participen investigadors del CREAF, presenta uns resultats preliminars sobre la relació entre el canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb l'aigua.
Investigadors de la Natural Reserve System de la UCA Davis, Universitat de Califòrnia, han visitat recentment les instal·lacions de recerca a Can Balasc que el CREAF i el Consorci del Parc Natural de Collserola gestionen conjuntament.
Les dades analitzades pel CREAF en el marc del projecte MONTES–CONSOLIDER mostren que en les últimes dues dècades els boscos espanyols han acumulat CO2 a una velocitat mitjana de 5 tones per hectàrea i any. L’estudi facilita un mapa on es pot veure com han canviat els estocs de carboni. Les províncies que acumulen més CO2 als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona que arriben als 2,5 milions de tones de CO2 totals acumulades.
El CREAF, en col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i l’IRTA, l’ETC-SIA i la UPC, ha dut a terme un projecte de tres anys de durada per estimar les vulnerabilitats del litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua. L’objectiu del projecte ha estat també el de recomanar una sèrie de mesures d’adaptació orientades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua, un recurs cada cop més limitat a la regió mediterrània.
Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina, també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.
Nombroses projeccions fetes per diversos organismes internacionals apunten que la Mediterrània serà una de les regions del planeta més vulnerables al canvi ambiental global. Aquest fenomen, que té en compte els efectes del canvi climàtic, de l’explotació dels recursos naturals i dels canvis d’usos del sòl, afectarà la disponibilitat d’aigua. Això pot afectar des del funcionament dels ecosistemes naturals o l’agricultura, fins a les pròpies masses d’aigua o les activitats socials i econòmiques.
El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres, i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals.
El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, alerta que cap al 2030 el Fluvià disposarà d’un 20% menys d’aigua a la capçalera. Altres impactes del canvi climàtic, com la pujada de temperatures, escurçaran el cicle biològic del blat de moro i provocaran que els agricultora plantin i recullin més aviat el gra. ACCUA proposa mesures d’adaptació a aquests canvis com són els canvis en les varietats de blat de moro per altres més resistents a la manca d’aigua.
ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua) és un projecte de tres anys de durada finançat per L'Obra Social de Catalunya Caixa i coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que compta amb la participació d'altres centres.
Ara us convidem a la presentació de resultats per la conca del Fluvià de l’estudi ACCUA, en el què el CREAF durant 3 anys ha investigat les adaptacions al Canvi Climàtic en l’ús de l’Aigua.
Ahir es van presentar els resultats del projecte ACCUA per la conca de la Tordera a la Rectoria Vella de Sant Celoni.
