Sequera

Per què no es pot atribuir la sequera que viu avui Catalunya només al canvi del clima? La stuació de sequera persistent pot ser un anunci del que viurà Europa els propers anys? Fins a quin punt la situació té a veure amb les polítiques de gestió de l’aigua? Quines són les passes que hem de fer d’ara en endavant? Intentem fer un compendi per contestar aquestes preguntes, sobre un cas que no és aïllat i que pot ser el preludi de situacions que s’aniran produint els propers 50 anys.

La sequera continua presidint el rànquing de preocupació climàtica a Catalunya i malauradament no es veu un final proper. Per aquesta raó, el Prismàtic, la Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat promoguda per Acció Climàtica i coordinada pel CREAF, ha volgut donar protagonisme a un tema tan crític i transcendental a través de la seva jornada anual.

El 7 de novembre, el Parlament Europeu va ser l'escenari d'un seminari inèdit titulat "La necessitat de la gestió dels boscos. El cas dels boscos mediterranis", organitzat pel eurodiputat català Jordi Solé, vicepresident del grup parlamentari Els Verds/Aliança Lliure Europea. El seminari va ser inaugurat amb una benvinguda de Jordi Solé, qui va presentar el context crític dels boscos de Catalunya. A la cita van assistir persones destacades en el camp de varis centres de recerca i institucions, entre elles el CREAF.