El Japó és un dels països del món on la població està més en risc davant les catàstrofes naturals. Si tenim en compte que també és un dels països del món més ben preparats, amb més llits d’hospital, més educació, plans de prevenció, urbanisme adaptat i un llarg etcètera, com s’explica?
Un equip del CTFC, el CREAF i l’InBIO-CIBIO de la Universidad de Santiago de Compostela adverteix que cal planificar la reforestació massiva que proposa la Unió Europea com a part del Green Deal segons l'augment de connectivitat del bosc, el ràpid creixement d'algunes espècies, les resines inflamables i la gestió forestal.
A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d'estudis científics "The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards "
Aquest any 2020, Catalunya ha tingut una àrea cremada per incendis extremadament baixa, de les més baixes des que es tenen registres. A falta de les dades definitives, es creu que estarà al voltant de 135 hectàrees. D'altra banda, els Bombers de la Generalitat han cremat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites en diversos punts estratègics de gestió.
Les tones de sòl que es perden als boscos pot aumentar un 150% els anys que coincideixin grans incendis i pluges torrencials. L’equip d’investigadors i investigadores del CTFC i del CREAF proposen actuar ràpid després dels incendis, abans que arribin les pluges, i fer una gestió post-incendi adequada.
No hi ha prou amb aplicar les millors mesures possibles de prevenció i extinció del foc de què disposem, si continuem fent la mateixa silvicultura de sempre. Ha arribat l’hora de plantejar i aplicar un nou model de gestió forestal.
Article d'opinió del Dr. Josep Maria Espelta i Dr. Jose Luis Ordoñez, investigadors del CREAF
