Un estudi publicat a la revista Organisms Diversity & Evolution demostra que les tortugues mediterrànies tenen cinc dits o quatre en la pota davantera degut a la variabilitat que hi ha entre poblacions, i no per diferències sexuals com es creia fins ara.
Aquestes setmanes els arbres caducifolis d’arreu d’Europa estan acabant de perdre les fulles. Quan tornaran a sortir? Avui, un estudi publicat a Nature Communications ha demostrat que les hores de calor acumulada durant abans de la primavera expliquen les varacions d’un any a un altre, però que si volem entendre les variacions en l’espai hem de fixar-nos en el clima. Els arbres s’han adaptat al seu clima local per rebortar en el moment òptim.
Jordi Martínez-Vilalta, Jordi Sardans, Maurizio Mencuccini i Josep Peñuelas figuren a la llista dels investigadors i investigadores més citades del món que publica la Clarivate Analytics (empresa líder al sector de la innovació) cada any.
Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.
En dos articles publicats recentment a l’Environmental Research Letters i a Scientific Reports liderat per investigadors del CTFC i amb la participació del CREAF es demana que les noves polítiques s’orientin a millorar la conservació d’espècies amenaçades.
El novembre de 2016 es va posar en marxa amb molta il·lusió i confiança per enfortir l'agenda comuna ciència-gestió. Ara compta ja amb la participació de catorze entitats catalanes que aporten la seva expertesa en patrimoni natural i biodiversitat. Fem un recull de les cinc fitxes més consultades.
Margalef deia que la diversitat és una variable que no mesura el grau d’organització dels sistemes però dóna una idea de l’estat en què es troben en relació a la dinàmica successional. Amb la desigualtat passa el mateix: el seu increment, com el decrement de la diversitat, no és la causa del desgavell ecològic, però sí un símptoma mesurable d’una dinàmica del socioecosistema que no va en la direcció d’una organització més complexa, rica i madura sinó en la d’una organització més jerarquitzada, que no protegeix ni els drets humans ni l’entorn ecològic.
Comença un nou projecte per adaptar el riu Tordera (Catalunya) i el riu Serpis (Valencia) als efectes del canvi climàtic. Per fer-ho, comptaran amb la participació de la ciutadanía i dels actors implicats en aquestes conques. Es farà donant un impuls a dos espais de governança ja existents: la Taula de la Tordera i la Plataforma Serpis.
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Un petit joc previ: mireu aquests dos gràfics breument. Si no els heu vist mai abans, us suggereixen alguna cosa? Podeu intuir què volen expressar?
