Catalunya ha d'enfortir les polítiques de conservació de la biodiversitat per complir amb les directives europees, perquè el 75% de les espècies i el 58% dels hàbitats d'interès comunitari presenten un estat de conservació desfavorable en el període de 2013 a 2018.
Recentment l'amic Paul Zedler em plantejava una qüestió entre insidiosa i filosòfica: la nostra activitat científica analitzant processos, establint relacions causals, no té cap transcendència si no es tradueix en accions. No em va quedar més remei que respondre afirmativament per a que no es veiés que estava a dalt de la famosa torre d'ivori.
Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
Els prats d'Islàndia i els éssers vius que hi conviuen reaccionen de manera molt intensa davant l'augment de temperatura durant els primers 5-8 anys. Però transcorreguts més de 50 anys l'ecosistema torna a un estat estacionari més semblant a l'estat inicial. És el que demostra una recent recerca publicada a Nature Ecology & Evolution. Aquesta troballa ajudarà a inferir com afectarà el canvi climàtic als diferents ecosistemes de la Terra.
Un treball d’investigadores del CSIC i del CREAF destaquen que les plantes silvestres són més fèrtils i resistents a les plagues que les varietats de cultius tradicionals gràcies a que segreguen exsudats (substàncies que alliberen les arrels) que les ajuden a captar més nutrients i a defensar-se dels bacteris i fongs patògens del sòl.
CREAF, as Severo Ochoa center, is a host organization of INPhINIT Incoming and offers up to 9 research projects to be carried out in a multidisciplinary and international research team.
Un estudi publicat fa uns dies a la revista Science Advances adverteix que el canvi climàtic modificarà com estan distribuïdes les plantes i els organismes del sòl. Això pot alterar la manera de relacionar-se d’aquestes plantes i microorganismes, i en conseqüència afectar l’equilibri de l’ecosistema.
Un estudi publicat a la revista Organisms Diversity & Evolution demostra que les tortugues mediterrànies tenen cinc dits o quatre en la pota davantera degut a la variabilitat que hi ha entre poblacions, i no per diferències sexuals com es creia fins ara.
Aquestes setmanes els arbres caducifolis d’arreu d’Europa estan acabant de perdre les fulles. Quan tornaran a sortir? Avui, un estudi publicat a Nature Communications ha demostrat que les hores de calor acumulada durant abans de la primavera expliquen les varacions d’un any a un altre, però que si volem entendre les variacions en l’espai hem de fixar-nos en el clima. Els arbres s’han adaptat al seu clima local per rebortar en el moment òptim.
