Un equip del CREAF dirigit per Bernat Claramunt ha estat l'encarregat de dissenyar els mapes interactius de la plataforma iNaturalist. Aquesta millora ofereix més precisió i comoditat a l'hora de consultar les dades de biodiversitat observades pels usuaris.
Investigadors de la UAB i del CREAF han estudiat per primer cop l’efecte simultani del clima i de la fauna en la ràpida evolució d’una espècie vegetal invasora.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
El projecte MENFRI liderat pel CREAF va participar en la organització de la primera Setmana de la Innovació que es va dur a terme a Casablanca, Marroc, el passat mes de març. A continuació us fem la crònica de l'esdeveniment.
Les temperatures i concentracions de contaminants elevades que tenen lloc a la ciutat permeten interpretar-la com un laboratori “obert”. Mitjançant un article d’opinió, els investigadors (un d’ells pertanyent al CREAF) suggereixen emprar les plantes urbanites com a eina d'estudi. L’estudi d’aquestes sota les condicions urbanes podria ajudar-nos a comprendre com afectarà el canvi global a les seves companyes d’àrees rurals i a elles mateixes. A més a més, els autors posen èmfasi en la importància de les plantes urbanites.
El dilluns 27 d'abril Josep Barba presenta la seva tesi sobre els efectes del decaïment forestal provocat per la sequera a les emissions de CO2 i a la capacitat d’embornal de carboni dels ecosistemes terrestres. Els canvis en la respiració del sòl i en la descomposició de la matèria orgànica podrien tenir un gran impacte en el balanç de carboni dels ecosistemes, ja que l'augment de les sequeres podria augmentar el decaïment forestal en les properes dècades.
Jordi Martínez és Doctor en Ciències Ambientals (UAB, 2001), investigador del CREAF, professor agregat a la UAB i investigador honorari de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit). En Jordi estudia com funcionen els boscos, quina estructura tenen i com responen als efectes del canvi climàtic.
Una de les major aportacions de CO2 que rep l'atmosfera prové de les comunitats microbianes del sòl.
Que els usuaris de tot el món es puguin intercanviar dades geoespacials de qualitat constitueix un tema clau en el món dels SIG i la Teledetecció. Per això és necessari que totes aquestes dades siguin “interoperables”. El CREAF treballa varies línies en aquest camp d'estudi que es detallen a continuació.
Coincidint amb la reunió del Comitè Tècnic OGC a Barcelona durant els dies del 9 al 13 de març, es va organitzar un dia de la Interoperabilitat el dia 13 de març, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
