ACCUA alerta de les vulnerabilitats de les conques hidrogràfiques catalanes davant els efectes del canvi ambiental global. Ha estat un projecte científic, pioner a la mediterrània, coordinat pel CREAF i finançat per l’Obra Social de CatalunyaCaixa.
ACCUA (Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua) és un projecte de tres anys de durada finançat per L'Obra Social de Catalunya Caixa i coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que compta amb la participació d'altres centres.
Ara us convidem a la presentació de resultats per la conca de la Tordera de l’estudi ACCUA, en el què el CREAF durant 3 anys ha investigat les adaptacions al Canvi Climàtic en l’ús de l’Aigua
Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.
Escrit pels investigadors del CREAF Jordi Martínez Vilalta, Daniel Sol i Jaume Terradas amb la col·laboració del divulgador Jose Luis Ordoñez i la participació d’en Joan Manuel Serrat, en Màrius Serra i l’Antoni Serra Ramoneda
Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.
Podeu consultar les presentacions que es van dur a terme durant la presentació del llibre “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir”
El libro de EFIMED “Agua para los bosques y la gente en el Mediterráneo: un equilibrio difícil. Lo que la ciencia nos puede decir” tiene por objeto la mejora del diálogo ciencia / política / sociedad poniendo elementos de reflexión científicamente sólidos con una visión interdisciplinaria que pueda responder a una cuestión tan importante y compleja.
Durant el segle passat la concentració atmosfèrica de CO2 va augmentar en 50 parts per milió, provocant un increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les diverses espècies d’arbres que viuen en els boscos d’arreu del món. Tanmateix, aquesta major eficiència en l’ús de l’aigua no ha comportat, en general, un major creixement dels arbres arreu del món i, per tant, tampoc un augment de la seva capacitat d’embornal de CO2 com el que s’asumeix en els models de canvi climàtic.
Les baixes temperatures de l’hivern i la baixa disponibilitat d’aigua són els dos factors principals que poden inhibir o danyar l’aparell fotosintètic de les espècies mediterrànies. Amb l’augment de les temperatures i la disminució de la disponibilitat d’aigua associades al canvi climàtic, hi ha un seguit d’espècies arbustives, com el fals aladern, que podrien competir amb avantatge amb l’alzina, l’actual espècie dominant dels boscos mediterranis.
Científics del CREAF i del CSIC han col·laborat amb científics de 105 institucions de tot el món per recollir i ordenar tres milions de dades de 69.000 espècies de plantes silvestres representatives de les 300.000 que en aquest moment estan descrites als cinc continents
Aquest projecte ha permès publicar la base de dades més gran del món sobre les característiques principals de les plantes silvestres del planeta
